Llei 20/80

Justificació:
-“El sol surt per a tots”, “Tots són iguals!” o fins i tot el títol de la pel·lícula de M. Summers (1982) “To er mundo e güeno!” es podrien erigir en paradigmes d’un generalitzat pensar horitzontal.
-L’amanida, oficial i suposada, “igualtat de drets i deures” també ens porta a aquest pensar igualitari.
– Però els fets i la ciència, com el Principi de Pareto, també conegut amb el nom Llei 20/80, entre d’altres, demostren que aquesta pretesa igualtat horitzontal no és del tot certa.

Experiència
Va ser l’enginyer i consultor especialista en temes de qualitat Joseph M. Juran  qui va popularitzar la idea i el concepte al constatar que “el 80% d’un problema és causat pel 20% de les causes. Això també es coneix com «els pocs vitals i molts trivials»”
L’aplicació del Principi de Pareto, que va néixer d’una observació economicista a principis de segle XX (el 80% de la propietat és en mans d’un 20% dels propietaris) -a hores d’ara el percentatge a nivell global resultaria encara més esbiaixat-, a la gestió empresarial i a les ciències socials pot orientar sobre una possible distribució teòrica, sempre sotmesa a múltiples variables. Així:
El 20% dels clients aporta el 80% del negoci. (cas de negocis i empreses)
Un 20% de les oficines aporten els resultats de la zona (cas d’entitats financeres)
El 20% dels regants gasten el 80% de l’aigua que es factura (comunitats de regants).
El 20% del tros aporta el 80% de la producció (cas agrícola)
I així es podrien anar introduint conceptes estadístics diversos.. (establint-se una certa semblança a la campana de Gaus comentada anteriorment)
Si s’apliqués el principi de Pareto a card.cat, per exemple, es podria aventurar que sols un 20% de les entrades es converteixen en lectures, o que el 20% del col·laboradors aporten el 80% de les entrades (Hahaha)

Fonts: Experiència laboral. Viquipèdia

Aplicacions:
-Potser una primera conclusió seria la necessitat de rompre el concepte d’igualtat d’aportacions (saber que allò de “ho farem entre tots” no significa que tots s’hi impliquin d’una mateixa manera).
-Una altra aplicació possible seria la comprensió -acceptació?- d’aquesta desigualtat.
-Qüestionar les possible certeses rígides que hem anat adquirint amb els anys.

Imatge: Soca de pi. Desigual creixement.