Cada any, per aquestes dates, a la nit, els ulls miren al cel. Miren de trobar algun estel fugaç.
Les llàgrimes de sant Llorenç són residus emesos per un cometa i científicament es coneixen com els Perseids perquè semblen venir de la constel·lació de Perseu.
Al voltant de la festivitat de sant Llorenç es produeix aquest fenomen astronòmic i es repeteix cada any perquè l’òrbita de la Terra i del cometa Swift-Tuttle són estables. Quan la Terra es creu amb l’òrbita del cometa, petits fragments de la cua del cometa són atrapats per l’atmosfera i allà es desintegren i ens mostren les cues de llum que es poden veure al cel.
Els científics anuncien que enguany es podran veure uns 150 estels per hora i que la millor nit per observar les llàgrimes de sant Llorenç serà la del 12 al 13 d’agost, això sí, si no hi ha niguls i l’excés de lluminositat terrestre ens permet observar nítidament el cel estrellat. La Lluna, que estarà en fase de lluna nova, facilitarà l’observació.
(Imatge de la Viquipèdia).