Fa just una setmana parlàvem de les agostenques. Avui, dia de Sant Llorenç “figues a quers”. I enguany el refrany encerta.
En una setmana -sequera i altes temperatures- ha resultat espectacular el procés de maduració. Coll de dama, de la senyora i bordissot (de banda totes les altres més primerenques) ja són a l’abast.
De banda parlar de figues, en aquests “entorn” volia deixar constància d’algunes singularitats llorencines d’un passat no molt llunyà, just abans de la generalització local del turisme -a vegades s’ha situat a 1974, any de tancaments de tallers de brodats-:
-Com ja s’ha comentat altres vegades, el dilluns de Sant Llorenç començava la temporada oficial de collita d’ametles. En els anys 60 bona part de la jovenalla, a Pocafarina en el que podríem anomenar, en molts sentits, procés iniciàtic. (Val a dir que tant la collita d’ametles com la feina dels tallers de brodats, amb ulls d’avui, en molts aspectes es consideraria bé explotació infantil, bé explotació laboral.).
-Alguns casos molt singulars a banda, la collita de les ametles es prioritzava sobre la collita de les figues i les garroves que vindrien després. D’alguna manera es seguia el calendari tradicional del canvi d’amos a les posessions (8 de setembre). on ametles i figues eren del pagès sortint, mentre les garroves ja eren del pagès entrant.
-Malgrat la calor, arròs brut, aguiat i meló solien ser àpats generalitzats per al dia del patró, on no podien faltar les albergínies farcides i els tumbets que es reservaven pel sopar. Cada casa, però, tenia els seus costums culinaris. Les generalitzacions, en aquests casos sempre erren.
– Segons em contaren, en algunes cases, el dia de Sant Llorenç era, també dia d’enfilar tomàtigues de ramellet,
I tot de banda els paperins, l’ofici, el ball i les corregudes de joies.