Mots perduts: aferra-pilla

L’imaginari de les Festes Patronals pot portar, també, als jocs infantils, Al rompre olles i la posterior aferra-pilla dels caramels i objectes de l’olla.

Però com bé comenta Rafel Duran a la Imatge de les “corregudes de cintes”  (Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar) que surt a la portada del programa de les festes d’enguany, el costum canvien: “Fixau-vos en la quantitat de nins i l’absència d’adults, en l’al.lotea que seu damunt la paret del Lloc Sagrat,”

El DCVB mostra el mot amb vàries accepcions:

AFERRA-PILLAf.
|| 1. Acte d’abocar-se algunes o moltes persones a agafar coses tirades enmig de molta gent, i de lluitar per aconseguir-ho; cast. arrebatiña. a) A aferra-pilla: lluitant i empentejant-se molts per apoderar-se de qualque cosa (Mall.); cast. a la arrebatiña. Es venedós ja han pres possessori es dia abans, aferrapilla, des puestos y pedrissos, Ignor. 40.
|| 2. Confusió o embull que es fa en qualque negoci, per motiu de quedar-se algú amb la utilitat i els altres amb els perjuis (Mall.); cast. merienda de negros.
|| 3. «Aferra-pilla estirar cabeis»: joc que consisteix a tirar una pilota, moneda, taronja o altra cosa enmig de molts d’al·lots o homes, els quals estiren els cabells al qui la cull fins que l’amolla, fent-se la seva aquell qui, sense deixar-la de la mà, arriba a tocar el qui l’ha tirada (Un Mall. Dicc); cast. jugar a la arrebatiña.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.