L’imaginari de les Festes Patronals pot portar, també, als jocs infantils, Al rompre olles i la posterior aferra-pilla dels caramels i objectes de l’olla.

Però com bé comenta Rafel Duran a la Imatge de les “corregudes de cintes”  (Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar) que surt a la portada del programa de les festes d’enguany, el costum canvien: “Fixau-vos en la quantitat de nins i l’absència d’adults, en l’al.lotea que seu damunt la paret del Lloc Sagrat,”

El DCVB mostra el mot amb vàries accepcions:

AFERRA-PILLAf.
|| 1. Acte d’abocar-se algunes o moltes persones a agafar coses tirades enmig de molta gent, i de lluitar per aconseguir-ho; cast. arrebatiña. a) A aferra-pilla: lluitant i empentejant-se molts per apoderar-se de qualque cosa (Mall.); cast. a la arrebatiña. Es venedós ja han pres possessori es dia abans, aferrapilla, des puestos y pedrissos, Ignor. 40.
|| 2. Confusió o embull que es fa en qualque negoci, per motiu de quedar-se algú amb la utilitat i els altres amb els perjuis (Mall.); cast. merienda de negros.
|| 3. «Aferra-pilla estirar cabeis»: joc que consisteix a tirar una pilota, moneda, taronja o altra cosa enmig de molts d’al·lots o homes, els quals estiren els cabells al qui la cull fins que l’amolla, fent-se la seva aquell qui, sense deixar-la de la mà, arriba a tocar el qui l’ha tirada (Un Mall. Dicc); cast. jugar a la arrebatiña.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google