El concepte a vegades surt en els vells contractes d’arrendament de les possessions (per allò de “…2 parells de capons, un parell de pollastres, un moltó i un anyell, un quintar de formatge…”
En la parla jo no le sentit mai. Per aqui al mascle de l’ovella li diem el xot (en altres indrets el coneixen també com merdà).En tot cas,els nombrosos refranys que es relacionen evidencien el seu ús.
El DCVB mostra:
MOLTÓm.
Mascle de l’ovella; cast. carnero. XXX modios de ciuada de tona, XXV moltons de magenchs, doc. a. 1097 (BABL, vi, 389). Carga de corns de bou o de moltons, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Avets creat lo moltó per vestir la lana e per menjar la carn, Llull Cont. 36, 14. Que l’escrivà nostre de ració lus do ració… un moltó a divuit persones lo dia, Ordin. Palat. 172. Tornà sanch que tota fumava com si isqués tota calda del cors de hun moltó, Sermons SVF, i, 199. La pell en doble de moltó, Costa Trad. 93. «Una ovella i dos moltons | són tres animals de llana; | dos advocats i un notari, | tres lladres de cap de rama» (cançó pop. Gandesa). Moltó blanquí: el que té la pell blanca (Aguiló Dicc., però suposem que significa que té la llana blanca). Moltó pigat: el que té pigues a la cara. Moltó colom: el que té la cara blanca. Moltó barrat: el que té la cara negra. Moltó curto (Calasseit) o coa-curt (Morella): el que té la cua curta. Moltó garrofí: el que només té una banyeta molt petita (Pobla de L.). Moltó rutllat o caragol: el que té les banyes caragolades. Moltó bailat (Bagà) o ballester (Pobla de L.): el que té les banyes girades cap a fora. Moltó esqueller: el que guia el ramat. Moltó escamoter (Pobla de L.) o moltó pardal (Bagà): el que és lleuger, resolt, que surt sovint del ramat.
|| 2. fig. Home molt robust i grandot (Vall d’Àneu).
|| 3. pl. Nuvolades grosses i molt blanques (Barc.).
|| 4. Destre, mesura agrària mallorquina. També als destres diuhen moltons; los moltons sempre van a un sou, com se quarterada 20 lliures tot per dexar-se entendre, y a voltas de un moltó se’n fa mitx, que són sis diners, o un quarter, que són tres diners, y a voltas mitx quarter, que és un diner y una malla… Una quarterada són vint lliures de terra, qui se compon de 400 moltons, a un sou quiscun, que són 400 destres quadrats, Fontanet Conró 65.
|| 5. Màquina de guerra, nom documentat en el segle XV segons Aguiló Dicc. Segurament és una traducció literal del llatí aries, ‘ariet’, originàriament ‘moltó’.
|| 6. Moneda antiga que equivalia a deu sous i sis diners, segons Griera Tr. Item tres moltons d’or a raó de 10 sous, ibid. Segons Mateu Glos. Num., el moltó era una moneda francesa de Felip el Bell (segle XIII).
Moltó: llin. existent a Val., Bocairent, Al., Alcoi, Biar, Vall de Gallinera, etc.
Refr.—a) «Cercar cinc peus al moltó»: pretendre coses absurdes, impossibles. Lo cinquèn peu del moltó ab gran cura | yo he cercat, e no’n té sinó quatre, Ausiàs March cxvii.—b) «Moltó escuat, que anà per llana i tornà trasquilat» (Gomis Zool. 153).—c) «De la mar el bon peixó, i de la terra el bon moltó»: significa que la carn de moltó és molt saborosa.—d) «Qui s’aparta del moltó, s’aparta de la raó»; «Es fora de la raó el sortir-se del moltó»; «Qui se n’ix del moltó, se n’ix de la raó»; «Qui se n’ix de la llenya d’alzina i de la carn de moltó, se n’ix de la raó»: signifiquen que la carn de moltó és la més estimable de totes.—e) «Moren més xais que moltons»: significa que moren més joves que vells, i es diu als vellets per animar-los (Empordà).—f) «Si el moltó poguera cantar, la gallina el faria callar» (Val.).—g) «Pastors en reunió, mort de llop o de moltó».—h) «Gallina, vaca, moltó, és olla de senyor».—i) «Per casar filles donzelles, no venguis moltons ni ovelles».—j) «Per l’Ascensió, el llop degolla un moltó».
Fon.: muɫtó (pir-or., or., men., eiv., alg.); moɫtó (occ., val., mall.).
Var. form. ant.: moutó (Llull Cont. 254, 22); mutó.
Intens.:—a) Augm.: moltonàs, moltonarro.—b) Dim.: moltonet, moltonetxo, moltonel·lo, moltoneu, moltoniu, moltonic.—c) Pejor.: moltonot.
Etim.: incerta. S’ha suposat que venia d’una forma llatina *mulitōne, resultat d’una metàtesi de *mutilōne (derivat de mutĭlus, ‘capat’); però també s’ha proposat una forma cèltica *multōne (cf. Meyer-Lübke REW 5739).
Aportació d’Antoni Font