Entorn: Gínjols

Faria part d’aquesta relació de fruites no sempre usuals, gairebé esporàdiques, en la Mallorca preturística, que es van perdent.

El ginjoler (Ziziphus jujuba) (en castellà azufaifo) és arbre bell i plantós. Segons la terra les fulles agafen un verd brillant i obscur (com el de la fotografia), encara que habitualment acostumen a ser d’un singular verd més clar.

Els gínjol eren apreciada fruita de tardor per als al·lots que, en algunes ocasions s’atrevien a anar-los a cercar ben prop del portal d’alguna casa de fora vila. (Gairebé tots els ginjolers que recordo eren del que també a vegades em considerat “arbres casolans”).

Al meu entendre, el ginjoler és un arbre que té tres defectes importants, primer les pues de les branques, no és un arbre dòcil. La propensió a treure bordalls per tot el voltant. I finalment que els fruits són molt sensible al corc, és a dir els qui no som aficionats a la bomba d’esquitxar, no menjam gínjols.

Hi ha diverses varietat de ginjolers. Els tradicionals fan un gínjols semblants a olives grosses que passen per diverses fases de colors: verd, groc, clapats i finalment d’un vermell obscur, gairebé marró. Darrerament però n’he vist comercialitzats de grossos i verds, gairebé com petites pomes. Tenen bocí però, al meu gust, no gaire sabor.

Informacions:
Herbari virtual
Menuda Natura
Viquipèdia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.