Seguint amb les exposicions de Cala Millor podeu trobar a l’hotel Morito l’exposició de
MICHEL BEAUCAGE (Montreal 1958)
En aquesta exposició es mostra l’obra d’aquest artista canadenc representat a importants col·leccions d’art contemporani. La seva és una pintura abstracte des de la vessant més gestual i colorista. Baix aquesta gestualitat, necessàriament ha d’existir una voluntat expressiva que sens dubte aquest artista ha sabut trobar.
La seva és una abstracció expressionista a la recerca del que és essencial i qüestionant el límit de la pintura, plena de possibilitats i versions. Amb un llenguatge ben definit, el gest s’ha alliberat per complet per donar lloc a una plasticitat dinàmica marcada per un ritme que intensifica l’expressivitat.
Al seu imaginari on les línies i formes, que van i venen, queden associades als colors, hi destaca una percepció oberta a múltiples lectures. L’abstracció com experimentació on els colors s’apoderen de l’espai per agafar força i imposar-se amb un grafisme absorbent. Colors que s’enfronten i es cerquen donant lloc a una atmosfera especial que ens fa sentir que la pintura pot tenir vida pròpia.
Aquesta capacitat que té el color per seduir, a l’obra de Michel, permet un dinamisme i determina el resultat d’uns quadres que tracten d’expressar la seva personal i singular aportació per extreure la seva energia creativa i aportar-nos tot un univers d’interpretacions.
Els colors vibren amb tanta força que generen un moviment visual molt lliure, tal vegada amb l’objectiu de donar importància a l’impacte que ens produeix una primera mirada i per donar sentit al seu llenguatge. Jo diria que estam davant una orgia de colors necessitats d’espai per assolir la seva autonomia.
Una bona ocasió per la contemplació i meditació i per conèixer una obra rica i variada, complexa i contundent, d’una certa llibertat formal plena de significats que ens cal descobrir.
Antoni Sansó
Aquest escrit ja estava publicat, hi ha un darrer escrit que no s’ha publicat
Surt demà. Gràcies per totes aquestes col·laboracions i perdona l’embull!