Després de donar-hi moltes voltes (recordem que Card.cat ja va fer una Taula Rodona sobre el tema a l’any 2016, que es diu aviat) sembla que l’Ajuntament està arribant a la fase decisiva per realitzar (o no) la zona Acire (exclusiva per a vianants) a Sant Llorenç (o això pareix en vista dels panells que s’estan posant i pel projecte de la plaça Jaume Sanatndreu).

Personalment crec que l’Ajuntament té tres opcions damunt la taula: fer una zona Acire així com toca, amb tots els its i els uts, la qual cosa suposaria l’aposta més forta pel canvi que suposa; fer una zona Acire a mitges, la posició més còmoda, però que corre el perill de no acontentar del tot a ningú; i deixar-ho com està, que segurament és la que té manco possibilitats de fer-se ja que seria molt mal de justificar tants d’anys d’estudis i proves per després no canviar res.

Jo no amagaré la meva preferència per la primera opció (zona Acire així com toca): el poble guanyaria en qualitat de vida, la zona del centre s’embelliria (com s’ha demostrat, com veurem, a altres pobles veïns) i tot això donaria més vida a la zona i en conseqüència els comerços també hi guanyarien. Que alguns clients de bars ja no podran aparcar ben davant; que haurem d’anar a voltar amb el cotxe;  o els repartidors tendran més dificultats, ningú ho nega. Però hi veig més avantatges que inconvenients i la bona experiència de pobles veïns encara m’ho fa pensar més.

Això sí, només funcionarà si se gestiona bé i hi ha una sèrie de punts que s’hauran de tenir en compte:

• Eliminar les barreres arquitectòniques. I és que les eternes barreres grogues que dia sí, dia també adornen els nostres carrers han de desaparèixer d’una vegada.  És surrealista que amb els cartells indicatius que s’han posat encara s’hagin de deixar les “famoses” barreres (i per més inri encara he vist més d’un conductor passar-hi pel costat). Això només té una solució: que la Policia Local faci complir les normes. I deixar, clar, un pas còmode i sense gaire impediments als veïns de la zona.
• Els aparcaments. En principi veig aquest punt bastant arreglat (aparcar a les esplanades de la Unitat Sanitària o la de devora el carrer Lepanto me sembla bastant pràctic) i només em genera un dubte: els dies d’alerta per pluges en què aquests aparcaments habilitats no seran aptes (per la seva proximitat al torrent).
• La reforma circulatòria. Fa temps que s’hi està treballant (almanco es va presentar una primera fase), però no ens enganyem, serà la part més difícil de quadrar i ja han sortit veus descontentes. Entrades i sortides de camions; gent de poble extern que veu més curta la via per dins el poble (posar l’avís de 30 per hora no ha funcionat); gestió de la carretera d’Artà dependent del Consell de Mallorca, la qual cosa dificulta qualsevol canvi… són punts realment difícils d’arreglar. És on s’ho hauran de mirar més.
•  Adornar els carrers de cossiols i verdor,  i donar vida a l’espai. És un plaer caminar per pobles com Sineu (i darrerament algun carrer de Manacor) amb els carrers embellits i verdosos i estaria molt bé que aquí també es pogués fer. Desconcec si els cossiols els posa l’Ajuntament, si aquest només posa les jardineres, qui els rega i manté… només sé que si jo fos un veí de la zona estaria alabat de tenir i cuidar els cossiols. De totes maneres com que tenim l’experiència d’altres pobles veïns supòs que basta demanar-ho (sobretot em preocupa el manteniment ja que per exemple al Carrerillo molta gent s’havia animat i sovint hi trobes pixarades i fems de la gent).

• 

  Carrer recentment enjardinat a Manacor. No hi ha color!

En resum, com veim, no és tasca fàcil, però consider que pot valer la pena i és realitzable, com han demostrat pobles veïns; i també és una aposta valenta que no deixarà de tenir detractors. Al final no sé què decidirà l’Ajuntament, però els anys que duim de proves i cartells com el que hi ha carrer Major que indiquen que l’Acire serà només en els mesos de juny, juliol, agost i setembre indiquen que els està costant prendre una decisió contundent (que com hem vist implica moltes coses). En resum, estem davant un moment històric del qual aviat sabrem el resultat definitiu.

El cartell en qüestió (i la ja clàssica barrera groga llorencina)