-Què tal, com va mestre Andreu?
-Bé, venc de s’hort. No ho necessit, però no t’ho creuràs; em cansa més estar tot lo dia a canostra que si vag a llavorar un parell d’hores.
Escoltar les converses de la gent major és com anar a cercar en aquesta època, . Sempre surt algún mot imprevist.
De passada ja vam tractar el mot a “llavorim”, però amb un altre sentit.
El DCVB mostra:
LLAVORAR v.
|| 1. ant. intr. Treballar, fer feina; cast. trabajar. Lochs aptes on remolars e cuyracers e altres pusquen lavorar, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 151). Cascun maestre stranger qui en la ciutat vendrà per obrar et lavorar en aquella, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 416). No dege logar… per leuorar en altra obrador, doc. a. 1391 (BSAL, xxii, 211). Que algun maestre d’axa… no gos metre en alguna obra on ell lavor més avant de un fadrí, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 362).a) fig., en sentit immaterial: Avorriment ab Amor en mi foren | mas ab desalt ensemps en mi lavoren, Ausiàs March cxix. En Lluís i jo… llavoràvem d’esperit, impacients i anguniosos, Ruyra Parada 37.—b) especialment, Treballar sexualment; tenir acte carnal. Moltes… lo marit lexant en lo lit dorment, són anades… darrera a qui millor lavora, Corbatxo 41.
|| 2. tr. Afaiçonar una cosa de manera que no presenti una superfície llisa, sinó que formi dibuixos, relleus, etc.; cast. labrar. Draps d’or e de seda molt abtament lauorats, Paris e Viana 10. Dos bosses lavorades de fil d’or e seda, doc. segle XV (Col. Bof. xxvi, 257). Una camisa de lli de Nàpols de home llavorada de seda blanca, doc. a. 1537 (arx. parr. d’Igualada).
|| 3. tr. Llevar de poc en poc, amb una eina tallant o per altre mitjà, la part més superficial d’una cosa, especialment de fusta o pedra (Montblanc, Camp de Tarr., Mall., Men.); cast. desbastar, corroer, limar. Afanyat sas horas passa | llavorant amb sa gobia, Aguiló Poes. 137. «S’aigua ha llavorat aquell coster»: l’aigua de les pluges ha anat llevant terra del coster.
|| 4. tr. Anar tibada una corda o altre ormeig que funciona passant per una altra peça (Empordà, Costa de Llevant, Barc., Tarr.); cast. laborear, trabajar. «Amolla el cap de proa, que llavora massa!»«La xarxa llavora tant per mor del corrent».
Fon.: ʎəβuɾá (or.); ʎəvoɾá (mall.); ʎəvuɾá (men.).
Etim.: del llatí labōrare, ‘treballar’.