Entorn: Milanes.

El meu primer contacte amb les milanes (Milvus milvus) respòn a una imatge infantil sense cap milana a la vista. Aquella llarga canya que portava punxada en el cap prim una botella obscura a l’inrevés. Molts corrals de gallines disposaven d’aquesta mena d’espanta milanes (-“per que no se mengin es pollets!”).

De tant en tant, al llarg de molts d’anys, se’n veia alguna que planejava a la llunyania. Es suposava que era milana sense saber ben bé si era milana, arpella o aligot.

Fa uns anys vam poder contemplar i descriure un singular espectacle, la lluita territorial entre una milana i un xoriguer (Destapa’t. Pàg. 116). I posteriorment es va recrear la contarella al contemplar una lluita semblant, en aquest cas entre una milana i dues gavines.

Enguany, des de finals d’estiu i en aquesta tardor que passam no hi ha hagut lluita. Cada dia, si fa no fa a la mateixa hora, entre deu i onze del matí es poden sentir els xiscles de dues milanes -vegeu el so a sioc.cat-, una més llunyana i l’altra més propera, que es van apropant i allunyant. Si fos a finals d’hivern o principis de primavera, des del desconeixement, semblaria una mena de ball de festeig. Estan alerta però no mostren temor si en el seu planeig han de passar no gaire lluny.

Joan Mayol en “Els aucells de les Balears” assenyala: “…sol planar a 15 o 20 m. d’altària, a vegades per parelles, fins i tot en grups prop dels femers. La seva coa, forcada, i dues taques blanques baix de les ales fan casi impossible qualsevol confusió…/…es capaç de capturar conills petits, perdius joves o polls (per això els pagesos i caçadors l’odien a mort) no menysprea carnatges, animals malalts, rèptils i insectes…/… A l’hivern el nombre augmenta amb l’arribada de migrants nòrdics.”

Altre temps, de forma totalment aleatòria i errada, segurament pel tema “pollets”, foren considerades animals enemics. Ara que sabem que nosaltres -malgrat ho puguem sentir així- no som el centre del cosmos, entendrem que les milanes, com nosaltres, fa part d’un tot que cal respectar i estimar.

Informacions:
gobmallorca.com
sioc.cat
Viquipèdia

(Imatge: les dues milanes i el Télegraf.)

Un pensament a “Entorn: Milanes.

  1. Cova d’arengada diven. M’agrada veure que es veuen en molta frecuencia,de fet la naturalesa es recupera ràpid si l’homo sapiens no ho impedeix.

Respon a antoni font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.