Comunicació

Una de les accepcions de la paraula «escoltar» diu que és una acció voluntària que implica intencionalitat per part del subjecte, a diferència de «sentir», que significa simplement percebre per l’oïda. Un pot dir que «ha sentit» un renou que no sap d’on li ve o que no ha entès bé el que li diuen perquè no ho ha «sentit bé». El que no pot dir és que ha «escoltat» un tro o que no «escolta» bé el seu interlocutor perquè hi ha interferències. Si no l’escolta bé és perquè no hi para esment o perquè el seu capet vola per altres indrets.
Això que per als més vells ens pot semblar una obvietat, per una gran part dels periodistes o entrevistats que surten per la televisó no ho és tant i sembla que el verb «sentir» (o en castellà «oir») ha desaparegut del diccionari per donar pas exclusivament a «escoltar» (o «escuchar»).
Potser que siguí un poc maniós, però cada vegada que ho sent, em fa ganes de no escoltar-ho més.

Una altra cosa que també m’emprenya és que una gran part dels periodistes –no tots: alguns ho fan bé– no fa les pauses on toca. A l’escola ens ensenyaven que quan hi ha una coma hem de fer una petita pausa i quan és un punt, també, un poc més llarga; i encara més si és un punt i a part, que hem d’arrodonir amb la casueta pròpia de cadascú. Aquests periodistes, en canvi, no respecten els signes de puntuació i només fan una pausa quan acaben l’alè, i gairebé mai quan toca.
No sé si és cosa del teleprompter, que està situat davall la càmera i té unes lletres tan grosses per esser destriades de de lluny que un no sap quan comença i quan acaba una frase, però la veritat és que la informació que proporcionen, almanco per a mi, queda molt deslluïda per una pronunciació defectuosa.

6 pensaments a “Comunicació

  1. Em suposo que és el temps el qual cal adaptar-se, però també hi ha una nova fornada de tertulians – molts d’ells expolítics – que exerceixen de opininologos professionals que es passegen de plató en plató elevisiu amb un discurs après. I com va dir un conegut escriptor mallorquí

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)
  2. Em suposo que és el temps el qual cal adaptar-se, però també hi ha una nova fornada de tertulians – molts d’ells expolítics – que exerceixen de opininologos professionals que es passegen de Plató en plat televisiu amb un discurs après. I com va dir un conegut escriptor mallorquí

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)
  3. Em suposo que és el temps el qual cal adaptar-se, però també hi ha una nova fornada de tertulians – molts d’ells expolítics – que exerceixen de opininologos professionals que es passegen de plató en pló elevisiu amb un discurs après. I com va dir un conegut escriptor mallorquí: La gent ja no llegeix i això es nota, i molt.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)
  4. En relació a la locució dels mitjans d’informació orals (tv i ràdio) el professor Gabriel Bibiloni faunes setmanes feia uns twitts on deia:
    Faig un estudi de la fonètica dels professionals d’@IB3 (Ràdio i TV) i estic amb els cabells drets.
    Ja tenim les dades del meu estudi sobre la fonètica del personal d’@IB3
    (ràdio i TV):
    Persones observades: 164 (homes 83, dones 81).
    Sense defectes fonètics: 50/164 (30%), 29 homes i 21 dones.
    Amb defectes fonètics: 114/164 (70%).
    Dades més concretes:
    La falta més estesa és el betacisme (substitució de [v] per [b].
    Afectats: 100/164 (61%)
    Homes: 51
    Dones: 49
    La segona falta més estesa és la ela mal pronunciada (ela bleda o articulada a la castellana).
    Afectats: 78/164 (47.5 %)
    Homes: 35
    Dones: 43
    La tercera falta és el ieisme (substitució de [ʎ] per ‘i’ (lluna > iuna).
    Afectats: 52/164 (31.7 %)
    Homes: 25
    Dones: 26
    Finalment, la quarta falta estudiada és el segon ieisme (agent > aient, junts > iunts).
    Afectats: 28/164 (17 %)
    Homes: 14
    Dones: 14

    No seria possible contractar personal que parlàs bé. No n’hi deu haver en totes les illes?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)
    • Estic d’acord en què el periodista que dona la cara ha de sebre parlar bé. Si no en sap, o que n’aprengui o que li donen una altra feina relacionada amb la seva professió.
      De la mateixa manera que un fuster ha de conèixer la seva professió (com un ferrer, un metge, un funcionari, un picapedrer, un arquitecte, un mestre…) un locutor, també.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0 (from 0 votes)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.