No és perdut del tot, en alguns indrets, i segons l’edat de les persones, encara s’usa. Però poc.
Es mot bell en tots els sentits.
De les diverses accepcions la primera i la quarta són les que em resulten més familiars (però això, com sabeu va per redols i famílies)
El DCVB mostra:
AGOMBOLAR o GOMBOLAR v. tr.
I. || 1. Prendre algú per donar-li protecció; cast. amparar. Rebutgeu la majestat asseguda a l’etern soli, perque un rey us agomboli, de supèrbia coronat, Alcover Poem. Bibl. 44.
|| 2. Cuidar, tenir esment a posar bé algú, a tenir-lo a pler. Una dona aixís vos apedassa y agombola com ningú, Oller Esc. pobr. 25. Ella me’ls agombola tot el dia | i me’ls vetlla de nit, Maragall Enllà 56.
|| 3. Aconsolar. «Es dia que te n’anares, | tot lo dia vaig plorar; | no em podia agombolar | de sa pena que em donares» (cançó pop. Mall.). Ab mots de bàlsam l’ermità l’agombolava, Costa Agre terra, 148.
|| 4.Abrigar. L’arbre antic agombola més que el jove, Alcover Poem. Bíbl. 87. «Des que estic amb En Bartola, | ell amb sa neu s’agombola | i a mi me mata de fred» (d’una cançó popular de Llucmajor).
|| 5. refl. Unir-se de bona voluntat una persona amb una altra per viure plegades o fer se companyia. «Va quedar viuda i s’ha hagut d’agombolar amb sos fills» (Vic, Mall.). «Pobra dona, és tota sola i no té amb qui agombolar-se» (Mall., Men.).
II. Aglomerar, reunir en gran quantitat (Barc., Gir., Banyoles, Olot, Capmany). Els aucells, agombolantshi a milions a l’hora de joch, aixordavan l’espay, Pons Auca 173. Tenebres espesses que s’agombolaven en tots indrets, Víct. Cat., Ombr. 33. Davant de l’estrany espectacle, s’hi agombolaren uns grups, Pla Rus. 127. Especialment: a) refl. Acumular-se els núvols cap a un punt de l’espai. «La tempesta ha fugit; los núvols tots s’han agombolat cap a ponent» (Pla d’Urgell).
Fon.: əɣumbulá (Barc., Gir., Empordà, Olot, Vic, Torelló, Men.); aɣombolá (Pla d’Urgell); əɣombolá (Mall.); gumbulá (or.).
Conjug.: regular segons el model per cantar. En els temps verbals que no porten l’accent damunt la desinència sinó damunt el radical, la o accentuada sona ɔ.
Etim.: incerta. Es possible que sia producte d’un creuament de acomboiar+consolar (cfr. la forma agomboiar, amb significats molt semblants als de agombolar). El significat II sembla produït per analogia de acumular.
Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google