El músic Joan Carles Julià Cuenca, des de l’any 2010 està al front de la Federació Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals, fent una gran tasca. Cada any la Federació concedeix els Premis de la Música, en diferents modalitats, uns premis amb la finalitat homenatjar a les persones i/o institucions que han destacat per l’esforç, dedicació, i il·lusió i difusió de la música.
El 25 de juliol de 2014, a l’Auditori Sa Màniga de Cala Millor, la Federació em va fer entrega del «Premi Baltasar Moyà» per la investigació musical i la monografia «Recordances», dedicada a la història de la Banda de Música de Son Servera. Tancà l’acte el concert de la Banda de Música Centre Musical a Contratemps de Sant Llorenç des Cardassar, on interpretà tot un repertori d’obres d’autors mallorquins, dirigida per Damià Muñoz. A l’entrega des premis vaig conèixer personalment el president de la Federació, Joan Carles, i he seguit el treball que ha fet i fa al front de la Federació, i a més, he tingut l’honor d’entrevistar-lo en diferents ocasions com ha president. Però he de reconèixer que tenia curiositat per a saber més de la seva vida i la seva il·lusió i passió per la música, i la notícia de la seva incorporació com a component del grup «Los Javaloyas», m’ha donat l’ocasió propicia per parlar amb ell.

– Joan Carles, parlem un poc de la teva infància i on vares néixer…
– Vaig néixer a Porreres el 14 d’abril de 1970. i quan tenia 3 anys ens vàrem anar a viure a Felanitx.

– Quan va néixer la teva afició per la música?
– Des de molt petit ja vaig intuir que volia ser músic. Vaig començar aquest camí als 6 anys a l’escola infantil de les Monges de la Caritat, i gràcies a Sor Catalina vaig aprendre tot el necessari per encara estar més segur que era el que jo volia fer. Temps després, un dels meus professors de música de l’escola, veient que em desfeia prou bé, em va demanar si volia tocar un clarinet a la Banda de Música, cosa que vaig fer sense dubtar gens ni mica. Com a músic de la Banda de Música de Felanitx va ser com vaig créixer com a músic i possiblement on vaig passar els anys més feliços de la meva vida.

Quins estudis cursares?
Vaig estudiar fins a BUP. Però sempre estudiant música com a complement, o quasi millor dit, estudiava música com a complement d’anar a escola. Veient que tanmateix el meu destí era ser músic, vaig decidir agafar el meu instrument i vaig anar a estudiar jazz (1989) a Barcelona a l’Aula de Música Moderna i Jazz, on vaig canviar el clarinet per l’instrument que m’ha acompanyat aquests darrers anys el saxo.

Et va agradar l’ambient de l’escola de Barcelona?
Sí, durant 5 anys vaig ser feliç estudiant el que més m’agradava i al lloc perfecte. Durant aquest període va ser on vaig fer les meves primeres passes com a músic d’orquestra de ball, però per problemes familiars vaig haver de tornar cap a Mallorca i em vaig tornar a canviar de poble. Era l’any 2000, i vaig anar a viure al poble on vaig néixer, Porreres.

Com va ser la teva vida a Porreres?
Allà vaig reprendre els estudis amb diferents músics locals i vaig tornar a la Banda de Música, aquesta vegada la Filharmònica Porrerenca.

A més de les bandes, també has estat músic a diferents orquestres, no és així?
He estat músic a diferents orquestres d’arreu de l’illa. I fins i tot vaig ser músic de sales d’espectacles tan famoses com El Casino, Es Fogueró i de Son Amar.
Quin any començà la teva lluita a favor de les bandes de música?
Al 2010 vaig ser elegit com a president de la Federació Balears de Bandes de Música fins a dia d’avui, on he pogut lluitar per a les bandes federades, que són 33, i lluitar per una cultura musical digna a les Illes Balears. A més vaig ser uns anys (2015-2019) vocal i tresorer de la Confederación de Sociedades Musicales (CESM).

Com ha afectat a les bandes l’actual pandèmia de la Covid, i la restricció a 30 músics pels concerts de les bandes?
La pandèmia ha afectat molt a les bandes. Els ha afectat en el funcionament del dia a dia. Els locals d’assajos de moltes bandes són espais cedits per l’ajuntament o per alguna entitat del poble. Aquests espais no són molt grans. Les primeres restriccions varen ser de estar separats a tres metres. Això significava que a quasi la totalitat dels locals d’assaig el màxim de gent que podia assajar eren de 10 a 15 músics. Si una banda té una plantilla de entre 30 i 60 persones…calcula!

Va perillar la continuïtat de qualque banda?
Sí, amb la restricció de poder ser 30, estam a les mateixes. Havia gent que es quedava abaix del escenari esperant el seu torn per poder tocar. Tot molt poc estimulant per als directors, músics i gent que anava a escoltar.

Creus que les bandes de música de les nostres illes estan valorats per l’actual Govern Balear. Vos donen suport?
Nosaltres com a entitat estam amb el Consell de Mallorca. Rebem una subvenció que podria ser més generosa. Suport?, de paraula sí, però a vegades les paraules no es converteixen en fets. En quan al Govern Balear, no tenim cap suport ni un.

Des del 2010 has estat al front de la Federació Balear de Bandes de Música, i continues a l’actualitat. Què destacaries d’aquesta etapa teva?
Destacar tot el que après estant al front de la Federació que és molt. I vull seguir fent feina i lluitar per que la cultura musical i sobretot per a la cultura de banda de música.

En què estàs treballant darrerament?
Darrerament estic donant classes de saxo, llenguatge musical i combo a l’escola de Música de Llucmajor. Ah!! i també he dirigit com a director substitut la Banda de Ses Salines (quatre mesos). I ara com a guinda de la meva vida musical, he entrat a formar part del mític grup «Los Javaloyas».

Quan et feren la proposta de formar part dels Javaloyas?
Va ser totalment per casualitat. Amb la Federació Balear de Bandes i amb la Federació Catalana de Societats Musicals vàrem organitzar un concert a Alcanar (Tarragona). Per preparar aquest concert, òbviament varem organitzar uns assajos. Jo en poques ocasions he format part com a músic de la banda de la Federació. Però aquesta vegada vaig fer-ho pensant que “ja que anam de viatge i hem de fer un concert, jo no aniré només de president, sinó que també tocaré”. Als assajos vaig conèixer en Javier Simal, que després de veure’m tocar em va demanar si m’interessaria tocar amb els Javaloyas. La meva sorpresa va ser molt gran. Per tant, si jo no hagués decidit tocar amb la Banda de la Federació ni hagués anat als assajos, possiblement avui els Javaloyas tendrien un altre saxofonista (rialles).

Parlant dels Javaloyas, com vens fent habitualment, tocares amb la Banda de Música Local de Son Servera el 19 de desembre de 2021, al concert homenatge a Serafí Nebot en la retirada com a component dels Javaloyas que li feren a Son Servera. Què destacaries d’aquell concert?
En especial la gran feina de la banda de música i l’esforç de tots els músics per a preparar el concert. A més, crec que tocar amb un grup com els Javaloyas és enriquidor per a tots. Va ser un concert molt emotiu per a tothom, i tant per el nombrós públic assistent, com els músics. Ho vàrem gaudir molt.

Què t’ha motivat a entrar a formar part dels Javaloyas, i quin dia t’incorpores oficialment al grup?

Pertànyer a un grup amb una història de 70 anys de fer música és per jo ja una gran motivació. La setmana passada vaig passar la prova i vaig ser acceptat per ells (rialles). La presentació oficial serà el 18 de febrer.

Com quedarà el grup dels Javaloyas actualment?
Luís Javaloyas Jr: veu solista i piano; Javier Simal: veu solista i trompeta; Julio Ortiz: Veu y baix; Dani Salvá: veu i guitarra; Leo Villar W.: veu i bateria; Joan Carles Julià: Saxo.

Gràcies i sort Joan Carles.
Gràcies a tu Magdalena, i veurem quines sorpreses em depararà la vida a partir d’ara.