A vegades els mots són ben curiosos i juganers. Un grup d’amics l’altre dia vam esmentar l’expressió “Istro… això està a Penita” (en sentit de llunyania). Sorprenetment alguns del grup no la van conèixer a pesar de ser més o manco de la mateixa edat. Va ser llavors que vaig reparar que els que la desconeixien no eren llorencins. Uep! “un mot més al sac” vaig pensar tot d’una, i aquest cop ben local. Tant… que ni el bo de mossèn Alcover el va recollir al seu immens diccionari català-valencià-balear.
Segurament és un topònim inventat per la imaginació llorencina (almanco no l’he trobat documentat, només en una casa rural d’estades turístiques i una altra casa de foravila de construcció més o manco recent, que segurament es basen en aquesta dita llorencina) i efectivament designa llunyania (com si fos un topònim llunyà). Potser Alcover no el va documentar perquè el mot és posterior a la publicació del diccionari (és a dir que sigui de la segona part del segle XX). Qui sap…
En resum, un mot més que curiós i ben llorencí.
![](https://i0.wp.com/card.cat/wp-content/uploads/2022/02/tb_25Exteriores-de-la-casa-rural.jpg?resize=584%2C438&ssl=1)
Casa rural de Penita, a Santanyí
Ve a ser una versió molt a la llorencina d,anar-se,n a Liorna o a ca Déu