A vegades els mots són ben curiosos i juganers. Un grup d’amics l’altre dia vam esmentar l’expressió “Istro… això està a Penita” (en sentit de llunyania). Sorprenetment alguns del grup no la van conèixer a pesar de ser més o manco de la mateixa edat. Va ser llavors que vaig reparar que els que la desconeixien no eren llorencins. Uep! “un mot més al sac” vaig pensar tot d’una, i aquest cop ben local. Tant… que ni el bo de mossèn Alcover el va recollir al seu immens diccionari català-valencià-balear.

Segurament és un topònim inventat per la imaginació llorencina (almanco no l’he trobat documentat, només en una casa rural d’estades turístiques i una altra casa de foravila de construcció més o manco recent,  que segurament es basen en aquesta dita llorencina) i efectivament designa llunyania (com si fos un topònim llunyà). Potser Alcover no el va documentar perquè el mot  és posterior a la publicació del diccionari (és a dir que sigui de la segona part del segle XX). Qui sap… 

En resum, un mot més que curiós i ben llorencí. 

Casa rural de Penita, a Santanyí