Encara viu en la primera de les accepcions, en la segona -que és la que presentar n’Antoni- és mot lligar al món agrícola i més concretament als desapareguts carros que, tirats per una bístia, eren mitjà de transport abans de l’explosió turística del segle passat.
El DCVB mostra
BARANAf.
|| 1. Balustrada o paret baixa que voreja un espai elevat, per evitar que caiguin les persones o coses que hi estan situades; cast. barandilla, baranda. Solarium ibi faciatis ex petra et calce prope ipsam turrem cum ipsa baranna et ipsos ualles, doc. a. 1082 (Cartul. de Sant Cugat, ii, 368). Per convenir posarla [la campana] antes de posar les baranes del campanar, doc. a. 1649 (Segura Hist. Sta. Col. 268).a) Barana de l’escala. Aèrea escala a cada cap s’esbranca, | … ès com la neu sa pedra menos blanca, | los poms de la barana d’argent fi, Canigó iii.
|| 2. a) Barra que va col·locada horitzontalment en tota la llargària del buc del carro, i que té forats dins els quals van ficats els caps superiors dels palancs o estaques que formen la banda (Empordà, Torelló, Vilafr. del P., Igualada, Sta. Col. de Q., Falset, Calasseit, Morella). Un carro carregat de brincs de blat de moro fins a les baranes, Pla Pagesos 50.—b) Barra que va col·locada horitzontalment en tota la llargària del buc del carro, en sentit paral·lel al braç, i unida amb aquest per mitjà de bastonets curts, i que té forats dins els quals van ficats els cap inferiors de les estaques o xabrons que formen la barana (St. Antoni d’Eiv.)
|| 3. en el forn de vidre, Paret divisòria entre dos obralls (Manresa).
|| 4. Barrera d’un tancat (Andorra).
|| 5. pl. Les pedres grosses que posen al voltant del llarer de la carbonera (Ulldecona).
Fon.: bəɾánə (Conflent, Ripoll, Solsona, Cardona, Barc., Valls, Mall., Men., Eiv.); bəɾánɛ (Torelló, Sta. Col. de Q.); baɾána (Esteri, Pobla de S., Pego); baɾánɛ (Sort, Ll., Gandesa, Falset, Vinaròs, Alcoi); baɾána (Tortosa, Maestr., Calasseit, Val.); bɾánə (Conflent, Ripoll, Gir., Llofriu, Bagà, Barc.); bɾána (Tortosa).
Intens.: baraneta, baranota, baranassa.
Etim.: probablement del cèltic *varandā, ‘voreta’, ‘subdivisió’, derivat de randā, ‘límit’, ‘divisió’, segons Corominas DECast, iv, 934.
Aportació dAntoni Pascual
Imatge del DCVB/Carro