Si bé encara és un mot més o manco viu (almanco al poble), per altres zones ja no se sent tant i, en ser ben dialectal, ni tan sols és recollit pel DIEC. No així a aquest gran tresor dialectal que és el Diccionari Alcover-Moll.

Significat:  

1. (Orella) tombada, penjant, decantada del crani (Mall.).

2. Que té les orelles pàndoles.

Grafies documentades: “¿Ses oreyes pàndoles? Vaja quin senyal!”, (Alcover Rond. ii, 43)

Etimologia: de pando (origen castellà), amb afegitó d’una –l per influència dels mots acabats en –ol.

(Fonts: dicc. Alcover-Moll)