L’anècdota pot il·lustrar sobre la creació popular dels noms de lloc, a vegades ben aleatòria.

Ens hem de situar en els anys 30 del segle passat quan uns joves llorencins s’enrotllaren voluntaris a la Marina. Aleshores, temps d’estretors econòmiques, disposar de plat calent, roba neta i una petita paga complia moltes de les aspiracions dels jovencells.

Un dels ports segurs de la marina espanyola era Ceuta. A la part alta de la citat es situa el barri Hadú, formalment anomenat, també, San José. Barri on en aquella època, quan els llorencins que feien el servei militar de mariners, en determinats cafès s’hi exercia la prostitució.

Passats gairebé cinquanta anys, quan es començà a albirar la bonança econòmica derivada del turisme de masses, es posa de moda parcel·lar algunes finques amb servei d’aigua. Petits trossets de terra idonis per a un hort familiar. Una part dels llorencins que havien abandonat l’agricultura, majoritàriament per treballar de picapedrers, van trobar així el gaudir del conreu d’hortalisses d’estiu tot mantenint la saba de les seves arrels pageses.

Va coincidir que aquells vells soldats de la Marina, amb el temps es retrobaren cuidant la terra en els nous petits horts de Llucamar situats entre les camades de sa Blanquereta i Son Caragol. Petits horts convertits, de fet, en lloc de socialització (-necessites planter?, -tal dia farem una torrada de conills!…) que, anant de verbes, anomenaren “Jadú”, tot recordant temps passats. I així es va començar a conèixer tal zona amb el nom de Hadú.

Passat més temps, i també i en certa manera la moda rabiosa dels hortets, els mapes vigents, formalment, anomenen la zona com a horts de Llucamar, però els propietaris i altres veïnats, la coneixen amb el desenfadat i jocós nom Hadú.

(Informacions d’Antoni Pascual i Miquel Santandreu)