D’entrada val a dir que “panera” , fonamentalmet, és mot relacionant amb el pa i per extensió als queviures. En el món rural, com el nostre, encara, a les cases, de forma majoritària (?) es disposa i s’usen alguners varietats de panera.

La proposta d’en Serafí, però, anava orientada a l’ús, en sentit figurat i vulgar que mostra l’accepció 5. Certament aquest concepte de panera es va substituint pels augmentatius de cul.

El DCVB mostra:

PANERAf.
|| 1. Post o embarrat que es penja del sostre i serveix per a guardar-hi el pa (Sta. Col. de Q.).
|| 2.Recipient fet de vímens, de joncs, d’esquerdes de canya, etc., entreteixits, de base rodona o oblonga, de boca més ampla que el sòl, amb baranes relativament baixes i amb una o algunes anses, que serveix per a tenir pa, per a transportar fruita, roba, etc.; cast. cesta. Una panera formatgera, doc. a. 1461 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Dos paneres de vergues de salit, doc. a. 1523 (Alós Inv. 38). Aprés que ab unes grans paneres hi hagués pa molt blanch e molt florejat, Boades Feyts 282. Una panera per posar-hi s’alegració, Alcover Cont. 213. El mot panera s’usa a una gran part del territori de la nostra llengua; l’hem recollit del llenguatge viu a la Cerdanya, a l’Empordà, al Berguedà, al Pla d’Urgell, a Lleida, al Penedès, al Camp de Tarragona, a la Ribera de l’Ebre, a tot el País Valencià i a les Balears. La forma i dimensions de la panera (anomenada també cistella a moltes comarques) són molt variables; en general, la panera es considera un recipient més gran que el paner, o almenys més ample, però de vores més baixes. Són especialment baixes i planes les paneres destinades a transportar peix (Empordà, Costa de Llevant, Balears) i les de portar roba planxada. Al Pla d’Urgell i al Maestrat hi ha paneres molt grans, de dos i fins de tres metres de llargària per un metre d’amplària i un d’alçada aproximadament, que serveixen per a posar-hi els pans acabats de coure. Les paneres destinades a portar-hi els queviures comprats al mercat solen esser més amples que altes, amb tapadora, amb una ansa diametral si el material del recipient és molt dur (canyes, joncs, vímens) i amb dues anses grans laterals si el material de què és fet el recipient és més flexible (espart, palma, etc.), encara que en aquest cas sol anomenar-se més pròpiament senalla que panera. Panera de llevar: canasta ovalada i de poca fondària, de palla i vímens, dins la qual es posa la robeta de l’infant que ha de néixer (Vilafr. del P.).
||3. Conjunt de queviures que es compren cada dia al mercat per al consum d’una família (Mall.).
|| 4. Porció de terra de jardí, limitada per carreranys, dins la qual hi ha plantats vegetals d’adorn (Barc., Penedès); cast. cuadro. Un altre als erols de la esquerra y a las paneras ribetadas d’atzavaras, Pons Auca 289.
|| 5. fig. (vulg.). Les anques o darreres d’una persona, sobretot si són voluminosos (Mall., Men.); cast. posaderas, trasero.
|| 6. Insecte de l’espècie Blatta orientalis, de color negrós, que habita per llocs humits i per les cuines (Empordà, Bal.); cast. cucaracha. Aquests escarabatons anomenats «encantàrides», els quals, sense ésser de més bona nissaga que una repugnant cuca panera, tenen el poder medicinal, Ruyra Flames 102. Sa barsa plena de sargantanes, calàpats, paneres i xurianes, Rond. Eiv. 75.
Fon.: pənéɾə (or., bal.); panéɾɛ (Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi); panéɾa (Calasseit, Tortosa, Cast., Morella, Val., Al.).
Intens.:—a) Augm.: panerassa.—b) Dim.: panereta, paneretxa, panereua, panerel·la, paneriua, panerona, paneroia.—c) Pejor.: panerota, panerot.
Sinòn.: || 2, cistella, canastra.
Etim.: del llatí panarĭa, ‘lloc o recipient on es guarda el pa’.

Aportació de Serafí Lliteres
Imatge de Google/Posaderas