Certament no recordava haver-la sentida mai. En aquest, nostre entorn, s’emprava  “estufera” o un subtil “ha de mostrar ses plomes”.
I això que, en genetral,  n’anam ben carregats.

El DCVB mostra:

1. ALUF
Mahoma no permet ni vol que moro fadrí menx aluf ni begue vi, Mall., a. 1683 (Aguiló Dicc.).

2. ALUFm.
Estufera, demostració de vanitat. «Aquestes al·lotes, de poc ençà, duen molt d’aluf» (Santanyí). V. uf.

 

1. UF
A uf o A l’uf: en abundància, copiosament (mall.); cast. en grande. És necessari… que menjan cada dia, a uf, a lo menos una panxada, Fontanet Conró 46. De sol a sol escrivint còpias a uf, Aguiló C., Rond. de R. 6. Tot los diu en popa a l’uf, Alcover Cont. 33.
Fon.: ə úf, ə ɫúf (mall.).
Etim.: de l’it. a ufo, ‘de franc’, ‘en abundància’.

2. UF! interj.
que indica opressió, cansament, fàstic o menyspreu; cast. uf! Uf, y quina calor!, Roq. 25.
Etim.: onomatopeia de l’exhalació d’aire que es fa per la boca en aturar se d’un moviment o treball fatigós.

Aportació de caterina Pons
Imatge pròpia.