Aquestes darreres i subtils pluges han despert l’herbatge de fora vila. Entre humitat i allargament del dia, ens alguns indrets, s’ha posat un bon mandrungo.
Havia sentit la paraula com a definició de “nova producció, espontània, desordenada i poc útil de noves herbes”.
(No surt en el Normatiu)
El DCVB mostra:
MANDRUNGO m.
Vianda poc delicada, guisada de qualsevol manera (Mall., ap. Aguiló Dicc.).
Etim.: deformació del cast. mendrugo.
Mumare sempre me deia….”vaja un mandrungo que estàs fet” amb el sentit de dit quina peça, quin pillastre!