Una d’aquestes paraules de la meva llista extensa de mots perduts que no sé exactament d’on va sortir (en això en Guillem Pont és bastant més exacte, per bona sort). Així i tot no deixa de ser un mot en desús que  val la pena recordar aquí en les seves divereses accepcions.

Significat:

1. Afegitó de ferro que es posa a la cala de la rella, d’una aixada o d’una altra eina semblant, per fer-li recobrar la llargada convenient quan s’és escurçada per l’ús excessiu (Mall.); cast. calce.
|| 2. fig. Envestida de paraula; renyada o recriminació forta; cast. achuchón, ataque. 
|| 3. fig. Cosa desagradable i inesperada per al qui la rep (Mall.); cast. chasco. 

Etimologia: derivat postverbal de perbocar.

Grafies documentades: “Quin perboc de reya nova és estat aquest!”, Alcover Rond. ii, 279.