A na Cati Roig

L’inesperat traspàs d’una bona amiga, na Cati Roig, m’ha portat al cap el poema de Josep Maria Llompart “Passa, passeja, va a la feina…”, que vull reproduir en memòria seva.

“Ed è subito sera.
SALVATORE QUASIMODO

Passa, passeja, va a la feina.
Els arbres -fulles verdes, grogues, el casino.
La fira (quan era infant: els cavallets, cotó
de sucre), la tarda, una mà
decandida. Passa, passeja. El rellotge:
un quart, dos quarts, tres quarts.
El coneixen les fulles, l’acaronen -fulles
grogues, verdes,- arbres
urbans, urbaníssims. Voravia.
Va a la feina. Passa, torna
de la feina. Passeja.
Dona. Diari. Diumenge.
El fill. La filla. Capvespre. Cafè. Passeja.
Passa. Torna.

I, de sobte, la nit.”

Terra d’Argensa, 1972

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.