Vet aquí un mot curiós.
Segurament tots coneixem persones que, gairebé sempre, “van de bòlit”, altrament dit “a esclata bufetes”. Una manera de dir que van estressades, agobiades, que tenen més tasca de la que poden realitzar.
Es ben viva una de les accepcions, i perdudes les altres.

En l’Alcover-Moll surt la paraula “bòlit”, sempre recollida a terres peninsulars i referida al bastonet d’un joc infantil. Si es segueix la veu “anar” tampoc he vist referència a  “anar de bòlit”.
En aquest cas és el normatiu que aporta el concepte habitual del mot referit al fer per fer.

El DCVB mostra:

BÒLITm.
|| 1. Bastonet de fusta, curtet de devers un pam, amb punta a cada cap, al qual els nois peguen amb la cana per jugar a bòlit (Barc., Pallars, Urgell, Camp de Tarr., Gandesa); cast. tala, toña. Prestant lo marxapeu per dispararhi bòlits, Vilanova Obres, iv, 85.
|| 2. Joc de nois que es fa pegant amb un bastonet (la cana) damunt un cap d’un altre més curt (el bòlit) per fer-lo botar (Barc., Pallars, Urgell, Camp de Tarr., Gandesa); cast. tala. Per una descripció més extensa, V. bèlit. (A Vilassar, d’aquest joc en diuen beiro).
|| 3. Tros de fusta amb la qual s’assegura la lligadura de les portadores al bast de l’animal (Camp de Tarr.).
|| 4. Tros de fusta cònic molt allargat que serveix per tapar els espiralls de les botes i els carretells (Valls).
|| 5. Capellà (en l’argot dels malfactors barcelonins). A un bòlit, de sota la baldra, li he tupit un tanca de là, amb set jalatas, Vallmitjana Crimin. 67.
Loc.
—De bòlit: per berba. «L’hi vaig dir de bòlit i s’ho va ben creure» (Olot).
Fon.: bɔ́ɫit (Barc., Camp de Tarr., Urgell, Gandesa); bɔ́ɫi (Esterri d’A.); bέјɾu (Vilassar).
Etim.: incerta. Sembla probable l’emparentament de bòlit amb el llatí bolus ‘tirada de daus’ i tal vegada amb bolis ‘cosa que se llança’. Però les formes bèlit i beiro queden inexplicades.

El Normatiu:

bòlit

1 m.[LC] [JE] Tros de fusta cilíndric terminat en punta en els dos extrems, que es fa saltar pegant-li, quan està ajagut, un cop de dalt a baix prop d’una de les puntes. Jugar a bòlit.
2 [LC]anar de bòlit Actuar precipitadament sense saber ben bé el que cal fer, surti el que surti.

Imatge de Google/Estrés