Toni Gomila Nadal (Manacor, 1973) és actor i dramaturg. Format a la pedrera manacorina i amb professors i directors com Joan Gomila, Pere Fullana, Rafel Duran, Pep Tosar, Phillippe Gaullier a Paris, Rafael Spregelburd a Buenos Aires o Jordi Galceran a Barcelona. Presenta regularment les seves creacions amb Produccions de Ferro, la seva companyia, des del 1998. És amb l’estrena «d’Acorar» (2011) que obté per tot arreu el reconeixement com actor i autor, amb representacions, guardons i gires dins i fora de l’estat espanyol (nominació premis Max i Butaca, Serra d’Or, Ciutat de Barcelona, Fira d’Osca, etc), semifinalista al torneig de dramatúrgia del Festival Temporada Alta, ha estrenat els textos propis «Infinir» (2015), «Peccatum» (dramatúrgia sobre les rondalles mallorquines, 2017, «I de Filippo» (dramatúrgia amb Catalina Florit, 2018), «Rostoll Cremat» (2018); Ha treballat amb Oriol Broggi en projectes de la Perla29 com l’estrena del Festival Grec 2018 amb «El Poema de Guilgameix», « ‘Rei d’Uruk»; al TNC amb ´La Bona Persona de Sezuan´, amb la qual obtingué el Premi Butaca com a millor actor de repartiment, o ‘Hamlet Aribau.’.
Participà al llargmetratge ‘El fotógrafo de Maüthaussen (2018). Habitual de la televisió autonòmica IB3 en sèries i programes com ´´Laberint de passions´, Llàgrima de Sang´´, ´Això és mel´, ´Pep´ (premi Pello Sarasola millor programa autonòmic 2022), etc. L’editorial Món de Llibres ha publicat ´Acorar´ (2012) i versió il·lustrada amb Catalina Julve (2021), ´Jo vos prec´ (2016) i ´Rostoll Cremat´ (2019). Ha estat guardonat amb els premis a millor actor per l’Atapib (2010 i 2012), Reconeixement de Mèrits EMM, Jaume II del Consell de Mallorca i recentment ha rebut l’A d’Or de l’Associació Cultural s’Agrícola de Manacor.

Toni, parla’m un poc de la teva infància. Eres un nin imaginatiu? Què volies ser de gran?
En Guillem Salas, el meu mestre a primer d’EGB, una vegada em va contar que a classe havia dit que de gran volia ser ballarí, no ho record, però trepitjar escenari, sí. Record que era un nin molt llegidor, llegia molt.

Eres dels que sempre aixecaven la mà a les preguntes del mestre, o dels que s’amagaven…?
No crec que tengués paciència d’aixecar la mà, jo crec que responia directament. Això d’amagar-me i anar per ses ombres no ha estat massa mai lo meu, i mira que sovint ho intent, però quan me’n tem ja torn ser enmig. Cadascú és com és.

De petita m’encantaven les rondalles. Quina és la teva rondalla preferida?
«La flor romanial». Record haver-la escoltada a escola i el mateix dia contar-la a mon pare quan ell arreglava els porcs amb un llum de butà carabassa. Havia d’anar a l’escola de la meva filla a contar-la i va venir el confinament i la vàrem fer en vídeo, sempre «La flor romanial».

Per què vas escollir ser actor? Tens antecedents familiars que et va empènyer a escollir la professió?
A ca nostra tothom va per ses ombres; de fet, no són ni espectadors de teatre. Jo crec que sa vida m’hi ha fet. De jovenet sempre em vaig resistir molt a creure jo podria dedicar-m’hi, però no varen deixar d’arribar propostes, que cada vegada exigien més, i un dia te trobes que fa vint anys que no fas res pus. La meva generació és la que ha vist començar tots els camins i hem pogut agafar el primer tren sempre: el teatre escolar a Manacor, els primers grups – amb Aranyes teatre teníem moltíssim públic-, Ib3, l’esadib, etc. I la il·lusió de cada moment ha fet que ens perdonàssim els errors de joventut, i crec que amb el joves que comencen ara som molt més exigents del que foren amb nosaltres.

De quin professor, director o persona has aprés més?
De tots se n’aprèn, però les tres coses bàsiques que vaig aprendre amb en Gaullier a París els faig servir a cada assaig.

Què és el més difícil i el que més t’agrada o t’enganxa de la teva professió?
Com actor, el més difícil és descobrir cada vegada qui és el personatge que has de fer. Com autor, trobar el tema, allò amb que la vida t’hi va i que vols contar sí o sí. Si no trobes cap de les dues coses estàs llest.

Tens, ho has tingut, una sana rivalitat amb qualque company damunt un escenari?
Rival entès com a partenaire, com a company de joc, l’amic que te salva una escena, que vos mirau als ulls i saps si et demana ajuda o et salva una escena, si, i tant! He tengut companys amb qui ens hem entès molt. Amb en Pep Lluís Gallardo, amb n’Alexa Palomo, o na Lina Mira. He après moltíssim amb mestres com en Santi Pons i na Cristina Cervià. Els que més m’han impressionat són en Lluís Soler i en Miquel Gelabert. I treballar amb na Clara Segura, en Joan Carreras o en Jordi Figueras no té preu. Els darrers anys he treballat moltíssim amb na Catalina Florit, amb qui tenim moltíssima confiança i estima.

Què t’agrada més, actuacions en directe a un teatre, o gravacions per TV?
El directe, no hi ha color.

On has aprés més com actor i com a persona, de les dificultats o dels èxits?
En Miquel Magraner me va ensenyar que “l’èxit és banal, el fracàs és ric i complexe”. En tota activitat, molt poques vegades s’aprèn dels èxits, són els errors els que et qüestionen la manera de fer, la preparació, i t’estimulen a millorar.

Quina va ser la teva inspiració per escriure Acorar?
La constatació de la desaparició d’un món, i l’observació de les matances com a símbol concret d’aquesta desaparició.

Va ser un èxit sense precedents, tant a Mallorca com a Catalunya, més de 50.000 espectadors. Esperaves aquell èxit?
Ni de molt. Ni que deu anys després encara la segueixi fent com el primer dia.

Apart de l’èxit d’Acorar, quines altres obres destacaries de la teva dilatada carrera professional com a actor?
Sovint oblidam que amb «Domos» aconseguírem el premi a millors intèrprets a la mostra de Barcelona l’any 99 i a «Extrems» vaig fer molta feina com actor, molta. La darrera etapa de Produccions de Ferro amb «Acorar», «Peccatum», «I de Filippo», «Rostoll Cremat», «Aquell Carrer», n’estic molt content. Ara, com experiències, l’etapa Broggi inaugurant el Grec amb «Guilgameix», al TNC amb la bona persona de Sezuan o el «Hamlet» a l’Aribau no ho oblidaré mai.

Quan interpretes un personatge enganxes a l’espectador; heu fas molt creïble. Això és un do o s’aprèn?
Se treballa. Aquest darrer any ho vaig passar molt malament als assajos de «Hamlet», el personatge de Poloni que jo havia de fer no sortia enlloc. Si és un do, no basta. I per aprendre-ho s’ha de treballar a cada assaig, i sovint tampoc no basta.

Quins consells donaries els joves que els agradaria ser actors?
El mateix que ens va donar en Rafel Duran a un curs l’any 91, “no vos atureu, si voleu fer teatre feis-ne”.

Quins són els teus projectes actuals. Què tens entre mans?
Acabam dia 5 al Principal d’Inca la temporada de «Aquell Carrer». Després ve l’Òpera a les Coves del Drach dia 9 de juliol i Cala Rajada dia 17, un recital poètic a Sant Cugat dia 11, inaugurar un teatre a un poble de Girona amb «Acorar» dia 15.
També preparam un projecte amb text meu i composició d’en Joan Valent per la temporada que ve, un projecte teatral per al Petit i Mitjà comerç, temporada a Barcelona de «Aquell Carrer», un projecte al Teatre Principal, i la gestió de l’espai el Tub de Palma amb el festival de la paraula… Estam entretenguts, sí.

L’Any 2013, l’Escola Municipal de Mallorquí et va distingí amb el Reconeixement de Mèrits per la teva aportació al camp del teatre, i enguany has rebut l’A d’Or de s’Agrícola en reconeixement a la teva trajectòria professional. Com valores aquests premis concedits al teu poble?
Profeta a la meva terra. Molt content. Me sent molt estimat i molt valorat, i un poc massa més del que meresc, trob.

14 d maig amb la seva família a l’entrega de l’A d’Or de l’Associació Cultural s’Agricola de Manacor.