Aquesta vegada la vam agafar al vol.
N’Antoni parlava de figueres. Més concretament de jardins de figueres que han acabat en un no-res i on sols hi queda algun escarxell.

Una de les accepcions, concretament la tercera fa referència a una cosa magre, mal endreçada tot agafant una frase de Mn. Salvador Galmés “En això de dides, un escarxell torna una dama”

Curiosa la descripció de l’accepció. Es veu que ni el DCVB s’allibera de les “naturalitzades” fórmules patriarcals.

El DCVB mostra:

ESCARXELLm.
|| 1. Bocí petit d’una cosa esclafada (Eiv.); cast. pizca.
|| 2. Esbruf, esquitxada de les ones en rompre damunt les roques, damunt un vaixell, etc. (Eiv.); cast. salpicadura.
|| 3. Dona bruta i mal endreçada (Mall.); cast. pingajo. En això de dides, un escarxell torna una dama, S. Galmés (Jocs Fl. 1923, pàg. 106).
|| 4. Llin. existent a Sóller.
Fon.: əskəɾʃéʎ (Mall., Eiv.).
Etim.: derivat de escarxar, art. 1.

Aportació d’Antoni Pascual
Imatge de Google/pingajo