Ja no s’usen els “orinals”, abans anomenats bací..
I això per fer referència sols a una de les accepcions.
Conforma una evidència més de la màgia de les paraules. Segons el context on surt el mot, pot significar una cosa o altra.
El DCVB mostra:
BACÍm.
|| 1. Gibrella o plat fondo de metall per posar-hi aigua o altre líquid; cast. palangana. Copes daurades, bacins d’argent e cetres, foren a la taula, Llull Blanq. 58, 2. Lo portar vi et lo pitxer de l’aygua que beure volrem… e axí mateix los bacins per a nos donar aygua…, per los officis damunt dits volem esser fet, Ordin. Palat. 71. Dos bacins grans per dar ayguamans, d’argent daurats, Inv. Anfós V. 151. Mès aygua en un bassí e començà de lauar los peus a sos dexebles, Serra Gèn. 185. a) Bací de barber: ribella de barber. Dos bacins de barber, doc. a. 1345 (Boll. Lul. xi, 299).
|| 2. a) Plat fondo o altre recipient per recollir diners en acapta; cast. cepillo, bacineta. Ffort poch nos han vulguts donar vuy al bací, Sermó bisbetó 32.—b) Institució destinada a arreplegar diners per a algun fi col·lectiu; cast. caja. Provehiren de administrador del baci dels Infants Orphens l’onrat en Jacme Rigolff…, lo qual bací fo instituit per lo honorable en G. dez Pou, Ardits, i, 257 (a. 1427). No podent rebre llurs confraries bassins y acaptiris, doc. a. 1517 (Boll. Lul. xi, 177).
|| 3. ant. Instrument de música popular, que consistia en una espècie de plat de metall que sonava per percussió. Anit el vespre sien toquades conques e bacins, doc. a. 1409 (Jochs Fl. 1895, p. 199). Faheren grans alimares tocants bacins e fahents altres coses de alegria, doc. segle XV (arx. mun. de Barc.).
|| 4. Orinal (Conflent, Cerdanya, Gir., Empordà, Manresa, Costa de Llevant, Barc., Esterri, Balaguer, Ll., Bellpuig, Tarr., Gandesa, Tortosa, Maestr., Llucena, Val., Mall., Alg.); cast. bacín. Una moxina ab son bací, doc. a. 1539 (arx. del col·legi de Lluc).
|| 5. Conca on cau l’aigua que raja d’una font (Ross., St. Mateu de Castelló, Alcoi); cast. pilón. Din d’aquey bassi oun l’ayga rassaltabe, Saisset, Hist. y Coum. 5.
|| 6. (El significat de «espècie de pica rodona de quatre pams de diàmetre i mig de fondària, dins hi componen la pila d’esportins a les tafones i premses de vi (Mallorca)», que el Dicc. Aguiló atribueix a bací, és una equivocació: aquest significat és propi de bàssi, i no de bací).
Loc.
—Esser com bací i cadena: esser dues coses molt unides, que sempre van juntes. Per ser los dos com a bací y cadena, Somni J. Joan 779.
Fon.: bəsí (pir-or., or., bal.); basí (occ., val., alg.).
Intens.: bacinet, bacinot, bacinàs.
Aportació de Miquel Santandreu
Imatge de Google