Qui dia passa, any empeny

Quatre anys han hagut de passar per presentar la redacció d’un projecte per millorar el pas del torrent per dins la vila, bé en aquest cas del torrent de Sa Blanquera a la seva intersecció amb la carretera MA-15 per la part de la circumval·lació segons hem pogut llegir a aquesta notícia.

 

Com bé diu en Pep a la notícia no és una solució màgica amb la qual ja no hi haurà més torrentades, de torrentades n’hi seguirà havent, el que és important és que no matin, «és un projecte molt esperat, estam contents del projecte que ens han presentat. No podem evitar al 100% el risc d’inundació, però sí que podem minimitzar els riscos i les conseqüències a través de projectes com aquest».

El temps estimat d’execució és de dotze mesos, esperem que aquesta i les mesures que calguin per evitar el desastre, compleixin els terminis, no com d’altres que s’han anat eternitzant amb diferents excuses.

 

Zona d’estacionament temporal i aparcar a davant del gual propi són dues mesures que no estan malament, però tenen poc impacte com per capgirar una situació de mobilitat que de cada dia té més incidència a dins del nucli urbà llorencí. Molts de cotxes, poques zones d’aparcament i la major part d’elles fetes o projectades a dins zones inundables, tot això encara amb la memòria ben viva del desastre i del tap i les destrosses que varen generar els vehicles arrossegats per l’aigua. Està clar que són necessàries més zones d’estacionament, com també està que les que hi ha actualment no es troben a la zona més adient.

Seguint amb el projecte de mobilitat, des del meu punt de vista s’està deixant massa de banda la mobilitat humana, no hi ha llocs a on anar a passejar més tard de les cinc del capvespre quan als mesos de tardor i hivern arriba la fosca de prest i molta gent just ha sortit de la feina o encara no l’ha acabada. Per fets com aquest, es pot veure a molta gent que viu a Sant Llorenç “fer vida” a Manacor, hi van a caminar o a fer esport, i ja que hi són hi fan la compra, van a esdeveniments culturals, a la farmàcia, a fer el cafè, a la llibreria, etc. Amb aquest panorama, no ens ha d’estranyar que de cada vegada hi hagi menys comerços a Sant Llorenç, i que molts dels que hi ha pengin d’un fil.

L’altre dia passava per la renovada plaça Jaume Santandreu i he de dir que la nova fesomia de la plaça, amb les mans dels voluntaris al centre com a símbol, m’agrada. Dit això hi vaig trobar a faltar arbres o qualsevol element que generi una ombra generosa i bancs per seure-hi, no tan sols a aquesta plaça, sinó també a la plaça de l’ajuntament i a altres places de Sant Llorenç. Ja que hi som, i tot i que a mi, com els bancs, tampoc m’afecta de forma directa, insistesc amb la necessitat d’un parc més gran amb un arenal i amb esperit de poble a on els menuts hi puguin passar l’estona i els seus progenitors els puguin vetllar a l’ombra, asseguts a un banc, sense que tenguin ganes de partir cada cinc minuts perquè tenen les cames rebentades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.