Un instrument en desús és igual a mot perdut. Els fanals, amb l’avenç de la tecnologia, primer amb llanternes o piles i ara directament amb el mòbil, ja no resulten útils.

Tampoc ja ningú no dorm en els sostres, ni tan sols hi ha sostres!. “Fanal de sostre” era el mot que aportà n’Antoni. El diccionari no concreta.

L’estructura de l’humil fanal, resulta tan senzilla com enginyosa.

1. FANALm.
|| 1. Capsa formada generalment d’un bastiment metàl·lic i que té una o més cares de vidre, dins la qual es posa un llum que calgui guardar del vent o de la pluja; cast. fanal, farol, linterna. Venia la armada a boca sorda sens portar los fanals encesos, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 749). Reculen els xacals | davant els ulls de Resfa, oberts com a fanals, Alcover Poem. Bíbl. 74.
|| 2. pl. Planta de la família de les sapindàcies, espècie Cardiospermum Helicacabum, que té les fulles tripartides, el fruit vesiculós, com un fanalet, i les llavors negres amb una taca blanca en forma de cor; cast. farolillos.
|| 3. pl. Ostentació vanitosa (Barc., Men.); cast. faroles, fanfarronadas.
Loc.—a) Estar com un fanal: estar molt dèbil o marejat (Men.). També es diu «estar com un fanal esventat».—b) Tenir el fanal trencat: no tenir seny (La Bisbal).
Refr.
—«El malalt, en la cara porta el fanal»: vol dir que les persones malaltes no poden dissimular-ho, perquè en porten senyals a la cara (Rojals).
Fon.: fənáɫ (pir-or., or., bal.); fanáɫ (occ., val.).
Intens.:—a) Augm.: fanalàs, fanalarro, fanalatxo, fanalot.—b) Dim.: fanalet, fanaletxo, fanaleu, fanaliu, fanaló, fanaloi, fanalí, fanalingo, fanalengo, fanalinoi.
Etim.: de l’àrab fanār, mat. sign. || 1.

Aportació d’Antoni Pascual
Imatge: Fanal que aportà a manera de testimoni (on, en el present hi ha l’espelma  acostumava a haver-hi el diposit d’oli amb un ble)