Mots perduts: serafí

I no, no me referesc al nom propi, sinó que a un mot antic referit a” nin petit bell” (en sentit d’àngel en moltes ocasions). Personalment és un mot que tenia apuntat que no utilitzo i no crec haver sentit mai. Però l’he trobat  al diccionari Alcover-Moll (amb certes reminiscències religioses), senyal que devia existir i fins i tot en sentit gastronòmic.

Significat:

  1. Persona de gran bellesa; es diu principalment dels infants; cast. serafín. 
  2. Peça de pasta de farina d’ordi, de forma llarguera, gairebé cilíndrica (Manacor, Artà). Els senyors feien aquestes coques mesclant-hi llavors d’anís i les menjaven mullades amb arrop, en acabar l’espigolada. Els pobres feien els xerafins de farina d’ordi no cernuda, amb les tàstares i pellerofa dels grans d’ordi; solien fer los els anys de mal esplet, perquè no podien menjar pa de blat. «Rialles, que sou d’endins! | Jo no vos puc encontrar; | sou tan males de trobar | com blat dins es xerafins» (cançó pop. Mall.).

Grafies documentades:La Rossa no era un serafí”, Pons Auca 62.

Etimologia: de l’hebreu bíblic seraphimpl. de seraph,mat. sign. ||1.

Un pensament a “Mots perduts: serafí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.