I no, no me referesc al nom propi, sinó que a un mot antic referit a” nin petit bell” (en sentit d’àngel en moltes ocasions). Personalment és un mot que tenia apuntat que no utilitzo i no crec haver sentit mai. Però l’he trobat al diccionari Alcover-Moll (amb certes reminiscències religioses), senyal que devia existir i fins i tot en sentit gastronòmic.
Significat:
- Persona de gran bellesa; es diu principalment dels infants; cast. serafín.
- Peça de pasta de farina d’ordi, de forma llarguera, gairebé cilíndrica (Manacor, Artà). Els senyors feien aquestes coques mesclant-hi llavors d’anís i les menjaven mullades amb arrop, en acabar l’espigolada. Els pobres feien els xerafins de farina d’ordi no cernuda, amb les tàstares i pellerofa dels grans d’ordi; solien fer los els anys de mal esplet, perquè no podien menjar pa de blat. «Rialles, que sou d’endins! | Jo no vos puc encontrar; | sou tan males de trobar | com blat dins es xerafins» (cançó pop. Mall.).
Grafies documentades:“La Rossa no era un serafí”, Pons Auca 62.
Etimologia: de l’hebreu bíblic seraphim, pl. de seraph,mat. sign. ||1.
Per al·lusions 😂😂, més informació 👼 https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Seraf%C3%AD