Segurament encara l’empra molta gent però diriem que porta camí de perdre’s al ser substituit pel castellanisme “tropessar”

El nostre molt local  “sopegar” a diferència de “ensopegar” o del sinònim “travelar” no surt en el normatiu. Resta, idò, com a paraula marginal o d’ambit local (en altres indrets de l’Illa usen normalment “travelar”).

El DCVB mostra:

SOPEGARv. intr.
Ensopegar || 1 (mall.); cast. tropezar.
Refr.
—«Sopegant sopegant, aprenen de caminar».
Fon.: sopəɣá (mall.).
Etim.: V. ensopegar.

 

ENSOPEGARv.
|| 1. intr. Topar involuntàriament amb el peu contra un obstacle; cast. tropezar. Nafrat al pit son cavall, | ab los morts ensopegava, Picó Engl. 28. Fins el feia ensopegar am les pedres, Massó Croq. 160. a) per ext., Topar amb qualsevol membre, involuntàriament, contra un obstacle. Ensopegar de la espatlla contra de un arbre. Lacavalleria Gazoph.—b) fig., en sentit immaterial, Sofrir un error, una falta moral. No ençopegua en falsa opinió de la fe com la lum hi és: mes si va de nit en peccat, cové de ençopeguar, Quar. 1413, pàg. 311.
|| 2. tr. Trobar per casualitat, sense cercar; cast. topar, encontrar. Se’n baixa a l’hort Na Rosalia…, n’ensopega un ros infant, Verdaguer Idilis. Algun tirà semblava voler descarregar sa ira en el primer que ensopegués, Verdaguer Exc. 66. Li semblava que havia ensopegat l’Amèrica sens atravessar lo districte, Vilanova Obres, iv, 99. Vaja una colla de farts que he ensopegat!, ibid. 30.
|| 3. intr. o tr. Trobar una cosa que es cercava i que era difícil de trobar; cast. acertar. Esferehida la Tuyas… no ensopegava ab res, ab tot y escaure’s cada cosa a puesto, Pons Auca 46. Ab l’únich fi d’ensopegar-la sola, Pons Auca 115. Llavò ensopegar bons rahors, bona passadora y un tros de canya, Penya Mos. iii, 119. Ensopegar una bona diada: encertar un bon dia (per a una festa, una caçada, etc.). «Aquesta noia s’ha casat i ho ha ensopegat bé; es pot dir que és ben feliç».
|| 4. refl. Trobar-se casualment, esdevenir-se sense cercar-ho; cast. acertar, acaecer. «Si s’ensopega una pluja, tindrem bona anyada». Aquí, el dia 11 de juliol en què m’hi ensopego, comencen a segar els blats, Verdaguer Exc. 24. Si ara fos regidor y s’ensopegués a haver de pendre la paraula per defensar lo partit, Vilanova Obres, iv, 53. Ab tot y aquestes sorts, que no s’ensopegan sovint, portareu una pesseta a casa, Pons Auca 284.
Refr.—a) «Tot bon cavall ensopega»: vol dir que tots som errables.—b) «Qui ensopega en un lloc pla, en lloc aspre, què farà?»—c) «Si ensopegues caminant, no t’aturis, i endavant!» (Barc.).
Fon.: ənsupəɣá (or.); ansopeɣá (occ., Maestr.); ənsopəɣá (mall.); ənsumpəɣá (Pineda).
Var. form.: encepegar, empassegar.
Etim.: V. encepegar.

Aportació de Caterina Pons
Imatge de Google