La receptabilitat dels “mots perduts” es gairebé tan variat com el món de les persones. Dependrà de l’edat, lectures, família, experiències… el que un determinat mot es consideri perdut o encara ben vigent.
Hi ha mot, com per exemple, “magencar” que fa molts anys que ja no s’usen. Ningú ja entrecava els sembrats o, en sentit estricte, remolca el fems. Però, daltres, com el que es presenta, una vella proposta de n’Antoni Font,. poden mantenir, o no, certa vigència.
El DCVB mostra:
AIGUALIRv. tr.: cast. aguar.
|| 1. Posar massa aigua. Se prenia tres o quatre axarops seguits y movia gresca perque els hi aygualien massa, Víct. Cat., Film (i, 418).
|| 2. fig. Rebaixar de to, d’intensitat. Les reflexions que sempre produeix la presentació de la nota aigualiren la discussió, Pla Rus. 189.Aigualir la festa: torbar un plaer amb una interrupció desagradosa. ¿Pero que no ho veus que m’aygaleix la festa?, Oller Pil. Pr. 112.
Fon.: əјɣwəlí (Vic); aјɣwalí (Esterri, Tremp, Lleida, Gandesa); aјɣwalíɾ (Val.); əјɣəlí (Conflent, Olot, Barc.); əјɣolí (Mall.); əјɣulí (Gir., Solsona, Men.).
Aportació d’Antoni Font
Imatge de festa (no gens aigualida)