Parlàvem d’una persona accidentada. Na Maria assenyalà: -Esta millor, ja ha trencat!

Trencar en el sentit de canviar de situació es pot considerar, avui, un mot perdut. S’usa ben clares vegades.

Mot de múltiples accepcions, s’han posat en negreta les relacionades amb un “canvi de situació”

El DCVB, entre altres informacions, mostra:

TRENCAR v. tr. o intr.
|| 1. Dividir una cosa en dues o més parts o trossos; destruir en un o més punts la continuïtat d’una cosa, amb cops, amb una pressió o amb una força expansiva; cast. romper.  Especialment: a) Produir una solució parcial de continuïtat en un cos, sense arribar a separar-ne les parts; cast. quebrar. —b) Destruir, mutilar; fer perdre violentament la integritat a una cosa. —c) Estellar la clovella dura d’un fruit per poder-ne treure la part molla i comestible; cast. cascar. r.—d) Treure pedres d’una pedrera. —e) Donar a la pasta la forma de pa; fènyer  cast. heñir.—f) fig. Trencar el cor: produir una gran impressió de dolor, amb tendència al plor. T
|| 2. refl. Sofrir la ruptura d’un membre o part del cos; cast. romperse. 
|| 3. refl. Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un o més punts; cast. romperse, quebrarse.  Especialment: a) Contreure una hèrnia.
|| 4. refl. o intr., ant. Naufragar una embarcació per haver topat contra les penyes; cast. romperse, naufragar. V. a) Topar les ones contra una costa, un escull, etc. «No et posis aquí, que hi trenquen les ones».
|| 5. a) Llaurar per primera vegada; donar a una terra la primera rella de l’any (Cerdanya, Pallars, Ribagorça, Urgell, Maestrat); cast. romper.—b) Donar la segona llaurada a la terra per matar l’herba que hi ha sortit després de la primera (Palamós, ap. BDC, xi, 96).—c) Cavar profundament (Mall).—d) Dallar un prat per primera vegada a l’any (Vallcebre, ap. BDC, xix, 213).
|| 6. Doblegar, produir un canvi de direcció a la superfície d’una cosa; fer que no sigui completament plana; cast. doblar. a) En els aprestos de teixits, fer perdre a la roba l’encarcarament estirant-la en tots sentits.—b) Trencar el bast: posar un bast nou a una bístia forta perquè li marqui el séc i motlle de l’esquena (Pallars).—c) Trencar-se la mà a una cosa: fer-se la mà hàbil i lleugera, a força de pràctica, per a algun treball. «Per a fer paners cal tenir-hi la mà trencada».
|| 7. Canviar sobtadament de direcció; cast. torcer.
|| 8. a) Vèncer, dominar un cos d’adversaris o de coses contrarioses; cast. vencer, derrotar. b) Molestar o deprimir profundament; cast. quebrantar. —c) fig. Dominar una dificultat, un obstacle, una qualitat o força adversa; cast. quebrantar. —d) fig. Alterar accidentalment una cosa sensible barrejant-hi quelcom que la treu o desvia del seu estat normal; cast. quebrar.  a) intr. Començar a rossejar el blat o altre cereal en acostar-se a la maduresa (occ.).
|| 9. Entravessar-se a una cosa interrompent-la, traient-ne la continuïtat; cast. cortar.
|| 10. Fer cessar la continuïtat d’una cosa no material; interrompre-la o anul·lar-la; cast. romper, quebrar. 
|| 11. a) Desfer, anul·lar una cosa de caràcter moral; cast. romper. —b) Transgredir, violar; fer mancament a una obligació, tracte, llei, etc.; cast. quebrantar. On treues fossen trenchades, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 19). —c) intr. o absol., Cessar de tenir amistat; cast. romper. «Aquests eren molt amics, però han trencat».
|| 12. intr. a) Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, com una planta sota terra, un pollet dins l’ou, etc.; cast. romper. —b) Iniciar-se, començar a manifestar-se (un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons, etc.); cast. romper. 
|| 13. intr. o tr. Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat; cast. romper. 
|| 14. a) Trencar-la: enraonar, fer una xerrada (Penedès).—b) Cant molt sec del perdigot (Sta. Col. de Q.).

Mot caçat en una conversa de Maria Nadal
(Imatge de Viquipèdia