Va sortir a la conversa de forma espontània. Parlàvem de la relació de les persones amb els animals en el sí de la nostra pagesia. Com sol passar per tot hi ha de tot. Hi havia persones molt respectuoses però també hi havia maltracte animal; persones que pegaven als animals.

Va ser així que va sorgir la llarga relació de corretjades i dels correigs que usava cada professió. Alguns els substituïen per llandera de tambor: el pareller llardera llarga i bastó curt, també el porquer, el pastor de l’altura del gaiato, l’oguer amb el bastó més alt, la madona, bastó i llandereta curta…

El DCVB, entre altres, mostra:

CORREIGm.
Llenca de cuiro estreta i llarguera; cast. correa.  Especialment:
|| 1. ant. Lligall de cuiro que servia per a subjectar les cobertes d’un llibre tancat.
|| 2. Tireta de cuiro usada en lloc de cordó per a lligar les sabates (Empordà, Mall.); cast. majuela.
|| 3. Tira de pell o de lona que serveix per a penjar-se pel coll la taleca els pastors, l’escopeta els caçadors, etc. (Mall.); cast. correa.
|| 4. pl. Eixanguers (Pont de S., Tamarit de L., Vall d’Àneu, Castellbò); cast. coyunda.
|| 5. Bastó amb una mica de tira de pell a un cap, a manera de curta tralla, que els pastors empren a vegades per a pegar al bestiar i fer-lo caminar ordenadament (Rupit, Ripoll).
|| 6. Musserola del cabeçó (Barc.); cast. muserola.
|| 7. Regnes; corretges de la brida (Mall.); cast. riendas. a) fig. Estirar es correig: disminuir les despeses, fer economies (Mall.).—b) Estirar els correigs a qualcú: menar-lo estret, no deixar-li fer tot el que vol (Mall.).
Correig: llin. existent a Barcelona i Reus.
Loc.
—De la teua pell se faran los correigs: ho diuen a qualcú per significar-li que ell mateix sofrirà les conseqüències dels seus actes (Esterri d’Àneu).

Aportació d’Antoni Pascual
Imatge de Google