L’experiència ens porta a pensar que la correntia d’aigua de pluja fa còrrer la fullaraca de pi i la deixa sobre el camí fent formes aleatòries. Una interpretació.
En funció de la sensibilitat, de la necessitat de pluja, dels efectes d’aquesta suposada pluja, la primera interpretació ens aboca a una segona que afecta el sentir i, potser, a l’actuar. (com aquesta mateixa combinació d’imatge i text).