Si bé no és un mot perdut del tot (sobretot en el sentit de dolent, encara que de cada cop se sent manco), sí que en sentit de “no trobar-se bé” ja no se diu tant i molt manco per referir-se a una “figa flor deshabitual” (de fet, d’aquí ve l’origen del mot)
Significat:
1. m. Figa flor (primerenca) produïda per una figuera que no en sol fer, de figues primerenques (Mall.). Només fan normalment figues flors les figueres roges i les albacors; les figues flors d’altres figueres, si en fan cap, es diuen xerecs.
|| 2. adj. (f. XERECA) a) Magre, sec (Poboleda, ap BDC, xix, 220).—b) Malaltís o indispost de salut (mall., eiv.); cast. achacoso, enfermizo. «Avui estic un poc xerec; no sé què tenc».—c) Dolent; mancat de bondat, tant físicament com moralment (mall.); cast. malo.
Grafies documentades: ” Li ha de dur unes conseqüències d’allò més xerec”, Alcover Cont. 306
Etimolgia: adjectivació de xereca (V. l’article xereca). De la idea de ‘figa seca acopada’ es va passar a la de ‘sec, magre’, i a la de ‘malaltís’ i ‘dolent’, com explica Coromines en BDC, xxiv, 16.