L’altre dia una persona, en to de collonada, em comentava que havia perdut la xaveta… i el passador!.

Si perdre la xaveta ja és fotut, perdre, també, el passador ja és d’allò més enllà.

El DCVB mostra:

XAVETAf. (castellanisme)
|| 1. Clàvia, especialment la que subjecta una roda amb el seu fusell i la que es posa als forats de la tenella de l’arada; cast. chaveta, pezonera, clavija. Al dessota la volta grassa del lloc de les moles li esplica que hi ha el dau i l’agulla, dos xavetes, el collferro, Scriptorium, juny 1925.
|| 2. Escorpí, aràcnid que pica amb les pinces que té a la cua (Tortosa); cast. alacrán, escorpión.
|| 3. Perdre la xaveta: perdre el seny (en llenguatge familiar). Es cristians perden sa xaveta y fan tota casta de loqueries y desbarats, Roq. 9.
Fon.: ʃəβέtə (or.); ʧaβétɛ, ʧaβéta (occ.); ʧaβéta (Val.); ʧavéta (Cast., Al.); ʃəvə́tə (bal.).

Imatge de Google