La lectura, sempre parcial i a petits glopets, del DCVB, sempre resulta entretinguda, lúdica i formadora.
No sé si calçar s’hauria de considerar mot perdut. Potser en alguna de les accepcions si que ho és:: afegir ferro a una fulla, acostar terra a les hortalisses, amb la desaparició de les generacions pageses van minvant l’ús.
Així mateix el mot ajuda a entendre l’expressió: “saber quin punt se calça”
El DCVB mostra
CALÇARv. tr.: cast. calzar.
I. || 1. Guarnir de calçat o d’altra peça d’indumentària aplicada als peus. Y aqui lo calsaren y vestiren, doc. a. 1553 (BSAL, ii, 13).
|| 2. Posar als peus (una peça d’indumentària). En Quemdiriahom se calcà calçes vermelles que aportaua, e calçà’s unes sabates pintades, Llull Felix, pt. viii, proemi. Lo dit senyor rey feu-se calçar los esperons, Muntaner Cròn., c. 297. Aquell dia nos calçà los esperons, Pere IV, Cròn. 83. Jamés calçaré sabates en los meus peus, Tirant, c. 100. Vaig calçar-me les botes, Ruyra Parada 24.
|| 3. Portar en els peus (una peça d’indumentària). Ben apar en les sabates que calsats (=calçau) que la vostra casa es pobre, Eximplis i, 11. Cavaller… deu aver gamberes e cuxeres, e sperons deu calçar, Scachs 31. a) substantivat, m. Que en alcuns vestits o robes, ne alcuns ligars o calsars, alcu o alcuna no gos o presumescha metre perles, doc. a. 1384 (BSAL, ii, 190). Lo teu vestir ni el teu calçar no sien massa preciosos ni massa vils, Canals Carta, c. ix.
|| 4. Acurçar un infant (Empordà, Priorat, Calasseit). Eulàlia… ha arribat amb un noiet seu calçat de poc, Maldà Col·legi 99.
|| 5. Posar-se a la mà una peça d’indumentària (guants, didals, etc.). Evitar de dir… calçar guants per mettre o posar-se guants, Fenollar Regles 96. Boi calçant-se ‘ls guants, tothom s’aparia, Berga MT 43. Les animoses plegadores, calçats los dits en ungles de llauna, Moreira Folkl. 17.
II. || 1. Afegir ferro a la fulla d’una eina quan està gastada (or., occ., val.). II exades que fan a calçar, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Per calçar tres nadilles e per pegar un cercol e per calçar un badil doc. a. 1412 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 2.Acostar amb el càvec certa porció de terra als troncs de les plantes, abrigant-los de terra per tot el voltant. Això és la darrera cavada que es fa a les hortalisses. O bé ab l’axadell calçant la bona herba, la mala ajayent, Verdaguer Jov. 147.
|| 3. Calçar un marge: omplir de terra el buit de la part interior; terraplenar-lo (Gandesa).
|| 4. Aplicar a una pedra una falca i alçar-la fent palanca (Alcoi).
|| 5. Calçar-se-les: ficar-se dins el cap determinades idees (Empordà). «Te les has calçades aixís, i ningú te pot fer entrar a la raó» (Llofriu).
Loc.—a) Calçar-se les botes: imposar la pròpia voluntat, fer-se l’amo (Cat.).—b) Calçar just (a qualcú): tenir-lo molt subjecte i reduït a impotència (Mall.). L’haguésseu vista haver-les ab missatges i mercaders, de quina manera les calsava just. Ell no l’enganaven ni d’una maia, Alcover Cont. 52.—c) Saber (o veure, etc.) de quants de punts se calça qualcú: conèixer fins on arriba la seva capacitat (Mall., Men.) D’una llego lluny ja sabia quin pa l’assaciava y de quants de punts se calsava, Ignor. 26.—d) No poder-se’n calçar ni vestir (de qualcú): no poder-se’n refiar, no poder obtenir ajut d’ell (Empordà, Vendrell). «Qui se’n calça no se’n vesteix» (Vendrell).
Fon.: kəɫsá (pir-or., or., bal.); kaɫsá (occ.); kaɫsáɾ (val.).
Etim.: del llatí calcĕare, mat. sign. I, || 1.
Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google. Cacauet, una planta que necessita ser calçada