Mots perduts: calçar

La lectura, sempre parcial i a petits glopets, del DCVB, sempre resulta entretinguda, lúdica i formadora.
No sé si calçar s’hauria de considerar mot perdut. Potser en alguna de les accepcions si que ho és:: afegir ferro a una fulla, acostar terra a les hortalisses, amb la desaparició de les generacions pageses van minvant l’ús.

Així mateix el mot ajuda a entendre l’expressió: “saber quin punt se calça”

El DCVB mostra

CALÇARv. tr.: cast. calzar.
I. || 1. Guarnir de calçat o d’altra peça d’indumentària aplicada als peusY aqui lo calsaren y vestiren, doc. a. 1553 (BSAL, ii, 13).
|| 2. Posar als peus (una peça d’indumentària). En Quemdiriahom se calcà calçes vermelles que aportaua, e calçà’s unes sabates pintades, Llull Felix, pt. viii, proemi. Lo dit senyor rey feu-se calçar los esperons, Muntaner Cròn., c. 297. Aquell dia nos calçà los esperons, Pere IV, Cròn. 83. Jamés calçaré sabates en los meus peus, Tirant, c. 100. Vaig calçar-me les botes, Ruyra Parada 24.
|| 3. Portar en els peus (una peça d’indumentària). Ben apar en les sabates que calsats (=calçau) que la vostra casa es pobre, Eximplis i, 11. Cavaller… deu aver gamberes e cuxeres, e sperons deu calçar, Scachs 31. a) substantivat, m. Que en alcuns vestits o robes, ne alcuns ligars o calsars, alcu o alcuna no gos o presumescha metre perles, doc. a. 1384 (BSAL, ii, 190). Lo teu vestir ni el teu calçar no sien massa preciosos ni massa vils, Canals Carta, c. ix.
|| 4. Acurçar un infant (Empordà, Priorat, Calasseit). Eulàlia… ha arribat amb un noiet seu calçat de poc, Maldà Col·legi 99.
|| 5. Posar-se a la mà una peça d’indumentària (guants, didals, etc.). Evitar de dir… calçar guants per mettre o posar-se guants, Fenollar Regles 96. Boi calçant-se ‘ls guants, tothom s’aparia, Berga MT 43. Les animoses plegadores, calçats los dits en ungles de llauna, Moreira Folkl. 17.
II. || 1. Afegir ferro a la fulla d’una eina quan està gastada (or., occ., val.). II exades que fan a calçar, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Per calçar tres nadilles e per pegar un cercol e per calçar un badil doc. a. 1412 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 2.Acostar amb el càvec certa porció de terra als troncs de les plantes, abrigant-los de terra per tot el voltant. Això és la darrera cavada que es fa a les hortalisses. O bé ab l’axadell calçant la bona herba, la mala ajayent, Verdaguer Jov. 147.
|| 3. Calçar un marge: omplir de terra el buit de la part interior; terraplenar-lo (Gandesa).
|| 4. Aplicar a una pedra una falca i alçar-la fent palanca (Alcoi).
|| 5. Calçar-se-les: ficar-se dins el cap determinades idees (Empordà). «Te les has calçades aixís, i ningú te pot fer entrar a la raó» (Llofriu).
Loc.
—a) Calçar-se les botes: imposar la pròpia voluntat, fer-se l’amo (Cat.).—b) Calçar just (a qualcú): tenir-lo molt subjecte i reduït a impotència (Mall.). L’haguésseu vista haver-les ab missatges i mercaders, de quina manera les calsava just. Ell no l’enganaven ni d’una maia, Alcover Cont. 52.—c) Saber (o veure, etc.) de quants de punts se calça qualcú: conèixer fins on arriba la seva capacitat (Mall., Men.) D’una llego lluny ja sabia quin pa l’assaciava y de quants de punts se calsava, Ignor. 26.—d) No poder-se’n calçar ni vestir (de qualcú): no poder-se’n refiar, no poder obtenir ajut d’ell (Empordà, Vendrell). «Qui se’n calça no se’n vesteix» (Vendrell).
Fon.: 
kəɫsá (pir-or., or., bal.); kaɫsá (occ.); kaɫsáɾ (val.).
Etim.: 
del llatí calcĕare, mat. sign. I, || 1.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google. Cacauet, una planta que necessita ser calçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.