“-No siguis cleca!” o “-Aquella és un poc cleca” eren expressions despectives referides a una al·lota o una dona.
El diccionari, com no podria ser d’altra manera, reflecteix el masclisme imperant.
En el nostre entorn no era habitual anomenar cleca a la vulva. El mot s’usava fonamentalment en sentit despectiu.

El DCVB mostra:

1. CLECAf.
|| 1. Fer petar la cleca: entretenir-se xerrant (Montblanquet). (V. claca, art. 1).
|| 2. Clatellada (Camp de Tarr., Tortosa).
|| 3. Part externa dels òrgans genitals de la dona (Mall.); cast. vulva.
|| 4. Dona de poc seny (Mall.); cast. bestia.
Fon.: klέkə (Camp de Tarr.); kléka (Tortosa); klə́kə (Mallorca).
Etim.: onomatopeia del soroll de dues coses que es topen.

2. CLECA f.
Gentola. «Quina cleca n’hi ha!»
Etim.: variant de claca art. 2.

Aportació de >Bel Alemany
Imatge de Google