Al sentir la remor sorda, inhabitual, s’acota i es regira el cap, és reacció inconscient que s’origina a l’hipotàlem, és la por al desconegut que portam en els gens i salva vides. En poques dàcimes de segon, en el primer indicador el cervell recorda que és la remor característica d’un esbart d’estornells que passa a poca altura. Aquella por al desconegut es transforma, de manera immediata, enadmiració i respecte: ja són aquí!

Al llarg de molts anys es mantingué viva la creença que els ocell d’hivern venien amb el fred . La ciència ha demostrar i el canvi climàtic ha evidenciat que el fred no era el motor de les migracions dels ocells, sinó que s’inicien segons l’acurçament o allargament dels dies solars. “El fotoperíode, captat pels ulls, actua sobre la glàndula pinneal, l’hipotàlem i d’aquí a la hipòfisi” assenyala Joan Mayol en “Els aucells de les Balears”.
Es veu que, no sempre, les creences generalitzades poden suportar el pes de la ciència.
Dels estornells ja se’n va fer referència l’any passat ( https://card.cat/2021/11/16/entorn-estornells/).

Voldria, idò, enfocar la mirada, en la meravella de les migracions dels petits ocells: els busquerets (Sylvia melanocephala), amb migració nocturna guiada pels estels o els espectaculars i vistosos ropits (Erithacus rubecula)
Encara que sigui de forma excepcional, la majoria arriben a Mallorca des de l’Europa central i oriental, ¿com pot arribar un ropit, magre i petit, anellat a Rússia fins a Mallorca, fer l’hivernada, i després tornar-se’n al lloc de nidificació?.
Meravelles de la naturalesa!.

Jo me vaig aconhortar
com vaig pensar en lo ropit:
un animal tan petit,
per viure, passar la mar.
(Del Cançoner)

Informacions
Viquipèdia/ropit

(Imatge de Viquipèdia)