Mots perduts: ensiam (enciam)

En Serafí Lliteres, acaba de llançar el mot, per WhatsApp intern, als editors de Card.cat.
Ben interessant resulta la consulta dels diccionaris.

En els anys cinquanta i seixanta en moltes cases es preparava  “ensiam”: lletuga amb ceba i tomàtiga, trempat tot amb sal, oli i vinagre per acompanyar els “plats de calent”.

Val a dir que aleshores, en el nostre entorn, la “lletuga d’enciam” es limitava a la que ara coneixem com a romana.
A vegades, segons època i família, també acostumaven a trempar endívies i cama-roges.

El DCVB mostra:

ENCIAM i seus derivats:
V. ensiam i els seus.

ENSIAM(escrit també enciam, i en val. ensisam). m.
|| 1. Conjunt de bocins de verdura, hortalissa, olives, etc., amanits amb oli, sal, vinagre, per a menjar-se abans dels plats principals o durant la menjada d’aquests; cast. ensalada. E con, si ensiam remou, com no dich pus aquest gran mal!, Obra vells 153. Sopa d’ensiam de bròquil, Aguiló Poes. 173. Ensiam d’herbes fines: ensalada italiana (Ferrer Dicc.). Ensisam de caputxins de totes herbes: el feien els caputxins barrejant tota mena d’herbes comestibles, i era molt exquisit (Val.).
|| 2. Planta de la família de les compostes, de diferents espècies del gènere Lactuca, i especialment: a) La Lactuca sativa L. (or., occ., val., bal.); cast. lechuga. Sebas y ensiam 29 lliures 6 sous, doc. a. 1652 (Hist. Sóller, i, 956). Se li dóna cada setmana tres mesuretes de oli…, oliues, vinagre, ensiham, doc. a. 1669 (BSAL, vii, 150). Aquesta mateixa espècie s’anomena també ensiam llarg a certes regions de Catalunya, i ensiam d’orella de burro a València.—b) Ensiam bord ensiam boscà: les espècies Lactuca virosa L. (Flora Farm. 832) i Lactuca scariola; cast. lechuga silvestre.c) Ensiam cabdellat trucat: l’espècie Lactuca capitata DC., que es distingeix per formar una mena de cabdell.—d) Ensiam crespat: l’espècie Lactuca crispa DC.; cast. lechuga rizada.e) Ensiam de baró: ensiam silvestre que fa la fulla molt petita (Massalcoreig).—f) Ensiam de Sant Magí: varietat d’ensiam molt doble i llarg, amb el nervi de la fulla vermellós.—g) Ensiam de carxofeta: el que té la fulla rodoneta i curta.—h) Ensiam de col: és blanc i s’acopa com una col borratxona (Mall.).—i) Ensiam blanc: varietat d’ensiam que es fa gros, de fulles amples i rodonenques i de color blanquinós (Mall.).—j) Ensiam de l’espasa: varietat d’ensiam que té les fulles llargues i estretes (Empordà).—l) Ensiam del sucre: té les fulles estretes, però més gruixudes que els altres ensiams, i ve més primerenc (Agullana).—m) Ensiam vinagrer: té les fulles de color vinós (Agullana).—n) Ensiam maimó: és més tardà que els altres (Agullana).
|| 3. Ensiam de senyor de la Mare de Déu: planta de la família de les primulàcies, de l’espècie Samolus Valerandi; cast. pamplina de agua. (V. ensiamet).
|| 4. Ensiam de patena: planta de la família de les portulacàcies, de l’espècie Portulaca oleracea; cast. verdolaga.
|| 5. fig. Barreja desordenada o confusa de diverses coses; cast. ensalada. Gloses, coverbos, vuyts y nous y qualsevol altre ensiam, Roq. 16. Ehi tiren brossat… i venga a trencar-hi ous… i a escampar-hi sucre… i cloveia de llimona…, remolca amb un cuierot tot aquell ensiam tan preciós perque se mescl ben bé, Alcover Cont. 222. Veig colomins y molls tot mesclat, y el que fa eixos ensisams, pachol!, és jodio, Guinot Capolls 44.
Refr.
—a) «L’ensiam fa mal d’ulls»; «L’ensiam fa lleganyes»: expressa una creença vulgar i errònia en les males condicions de sanitat de l’ensiam (Manresa).—b) «L’ensiam, quan és tendre, porta’l a vendre, i quan és dur, queda-te’l tu» (Penedès).—c) «Amb l’ensiamet hi cau bé el traguet» (Miró Afor. 241).
Fon.: 
ənsiám (pir-or., or., bal.); ansiám (occ.); ansizám (Maestr., Cast., Al.); ansisám (Val.).
Etim.: 
probablement d’un mot llatí *incīsamen, ‘conjunt de trossets, de coses tallades’ (derivat de incīdĕre ‘tallar’), com ho confirma la forma genovesa antiga inçizamme, citada per Flechia (Arch. Glott. It. viii, 362) i admesa per Parodi (Rom., xvii, 61) i per Meyer-Lübke (REW 4354).

El Normatiu DIEC2, que no recull “ensiam”, mostra::

enciam

1 m.[LC] [AGA] [BOS] Planta d’hort de la família de les compostes, de fulles grosses i blanes i capítols de flors grogues ligulades, de la qual es cultiven diverses varietats (Lactuca sativa).
[BOS] enciam bord Planta herbàcia de la família de les compostes, robusta, de fulles pinnatipartides o subenteres i capítols de flors grogues ligulades, freqüent en herbassars ruderalitzats (Lactuca virosa L. serriola).
[BOS] [AGA] enciam escaroler Enciam d’una varietat de fulles densament agrupades en cabdell (Lactuca sativa var. capitata).
[BOS] [AGA] enciam llarg [o enciam romàEnciam d’una varietat de fulles allargades (Lactuca sativa var. romana).
m.[LC] [BOI] enciam de mar Lletuga de mar.

enciamar

v. tr.[LC] [HO] Amanir amb sal, oli, i, sovint, amb vinagre i altres condiments.

Imatge de Google/ensalada

Un pensament a “Mots perduts: ensiam (enciam)


  1. Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/43/d867756014/htdocs/clickandbuilds/cardPuntCat/wp-content/plugins/gd-star-rating/code/blg/frontend.php on line 574

    Em va venir de nou quan vaig escoltar demanar aquest dubte de la veu d’un reconegut professor d’història, a qui és sense cap dubte un dels filòlegs catalans més reconeguts arreu del territori.
    Vull dir que jo no tenc record d’haver-ho escoltat en aquest sentit, però pel que veig primer va ser l’enciam que no la lletuga 😅.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.