En el Sant Llorenç pre turístic era mot ben viu: No passis ànsia!: Ara en diem No et preocupis.
Té una ànsia terrible, ara, no se’n pot estar o no pot esperar.
Segons assenyala la premsa hi ha persones llorencines que passen ànsia per la deficient atenció sanitària. D’altres, de forma anànima, manifesten la seva ànsia per la falta de neteja dels carrers…
El DCVB mostra:
ÀNSIA f.
|| 1. Opressió de l’esperit pel temor; cast. ansia, recelo, preocupación. Hom envejós no está sens ancia, Llull Doctr. puer., 65. Deliure’ns donques d’aquesta trista de ancia en que som, Valter Gris. 4. Bé podia jo estar ab ànsia de vósl. Decam., jorn. 3a, nov. 7a. Digues a madona que de mi no haja alguna ància, Decam., jorn. 8a, nov. 7a. Deixau les ansies a mi, Villena Vita Chr., c. 38. Aqui estan ab la ansi y treball, doc. a. 1537 (arx. mun. d’Igualada). M’havia empeguehit d’una lley de manera, que’l senyor metge de Murons en passava ansi, Víct. Cat., Sol. 51. No tenga ànsia, senyoreta, Penya Poes. 261. Suma tant…: Tench molta d’ància | que mos súrtiga ganància, Penya Poes. 95.
|| 2. Desig impacient; cast. ansia. La humana ansia desijosa tostemps de trobar coses noves, Alegre Transf. 87. Baixen rabents | amb ànsia de saqueig i de batalla, Alcover Poem. Bíbl. 56.
|| 3. Desig de saber o d’intervenir en una cosa; cast. preocupación. «Molts n’hi ha que passen ànsia | a casa d’altri què fan; | si amb això hi havia ban, | es saig tendria ganància» (cançó pop. Mall.).
|| 4. Cuidament, guarda; cast. cuidado. Ni ha ànsia mas de cassar e de deportar, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Pensam-nos que si vós hi giràvets la cara e’n havíets ànsia, que seria mils conreat e pensat, Epist. Pere 183. Si ‘m vols fer cosa a mi agradable… tendràs ànsia de les coses que partint-me de aquí te acomaní, Esteve Eleg. r 2. Tenint ansia que sien preparats ab sal e aygua, Alcanyís Reg. pest. 14. Jo no sé si servian [es moixos] per tenir ansia de ses rates, Pàg. Men., n.o 221.
|| 5. Agitació, intensificació de l’activitat; cast. empeño, afán. S’enqueferà de nou ab més ànsia, Pons Auca 82. a) Ànsia!: crit per ordenar que vagin de pressa. Figureu-vos que una cobla toca un contrapàs y que l’hem de ballar: Ansia!, Ruyra Parada 35.
|| 6. Repugnància, contragust (Empordà). «Voldria anar a Palafrugell, però me dóna una ànsia, amb tanta calor!» (Llofriu).
|| 7. Ànsies, pl.: oi, ganes de vomitar (Fraga, Maestrat, Cast., Benilloba, Biar, Crevillent).
Loc.—a) Posar ses ànsies sota d’es coixí: deixar anar les preocupacions (Llofriu).—b) Deixar fer s’ànsia per un altre: desentendre’s d’una cosa (Mall.).
Fon.: ánsiə (or., men., eiv.); ánsiɛ (Ll.); ánsia (Val.); ánsi (Agullana, Ross., Mall.).
Etim.: del llatí anxĭa, ‘angoixa’.
Imatge de Google