A l’entorn llorencí, les dues paraules es consideraven sinònimes. Anava per famílies. Per a algunes el lloc n estava i dormia la bístia era la boal i per a altres la païssa. I encara hi havia un tercer grup, les famílies que usaven indistintament els dos mots.
Amb la desaparició de la necessitat de disposar d’una bístia, per a tasques laborals i de transport, s’han anat perdent els mots. Mots de significat diferent que, per extensió, a nivell popular es barrejaven.El DCVB mostra:
PAÏSSA f.:
V. pallissa, art. 1.1. PALLISSA (i dial.païssa). f.
|| 1. Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla (Ripollès, Garrotxa, Empordà, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Conca de Tremp, Pla d’Urgell, Ll., Segarra, Priorat, Camp de Tarr., Calasseit, Ribera d’Ebre, Maestrat, Cast., Val., Al., Bal.); cast. pajar. Estave a la era del Colom o palissa [sic], doc. a. 1564 (Segura HSC 202). En la pallissa no y podian estar més que tres xàvegues de palla, doc. a. 1605 (arx. de Sta. Col. de Q.). L’estada de la gent era al fons del pati, després de la jaca, païssa i corts, Víct. Cat., Ombr. 21. El dit lloc cobert està situat de diferents maneres: unes vegades està al costat de l’era, altres en el pis alt de la casa de pagès, altres forma un edifici separat.
|| 2. Construcció destinada a guardar-hi l’herba seca per a alimentar el bestiar quan aquest no pot sortir a pasturar (Pirineus); cast. henil.
|| 3. Lloc on dormen i mengen les bísties; és el mateix que estable (Mall.); cast. establo, cuadra.
|| 4. Casa de planta baixa, destinada a guardar-hi la palla, el carro, les ferramentes i altres instruments de conreu (Vilafranca del Maestrat).
|| 5. Corral de bestiar de llana (Sort, ap. BDC, xx, 63).
|| 6. Niu o joca de gallines o coloms (Tortosa).
Pallissa o Pahissa: llin. existent a Barc., Molins de Rei, etc.
Loc.—a) Et farem dormir a la pallissa: ho diuen a un infant desobedient (Cardona).—b) Esser o Fer com es rector de Sant Marçal, que pegà foc a sa païssa perquè parlassen d’ell: es diu del qui per prurit de fer-se veure fa coses que li són perjudicials (Mall.).
Refr.
—«Tothom tira palla a la seva pallissa»: significa que tothom procura obrar en benefici propi (Rojals).
Fon.: pəísə (or., bal.); paʎísɛ (Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa); paʎísa (Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.).
Intens.: pallisseta, pallissota.
Etim.: derivat de palla.2.PALLISSA o PALISSA f.
Tupada; sèrie de cops donats per fer mal a algú; cast. paliza. S’atlot s’embuya y rep una pallissa de patent, Ignor. 6. Hi va haver gresca i tancaren el Ros per a donar-li una palliça fora de compte, Víct. Cat., Ombr. 50. Fermat a la porta, li pegava una palissa darrere d’altra, Valor Narr. 58.
Fon.: pəʎísə (or., bal.); paʎísɛ (Ll.); palísa (Tortosa, val.).
Etim.: del cast. paliza.
1. BOVAL o BOAL
|| 1. adj. Propi de bous. Garrover boval (Campanet). Nap boal: classe de nap que només és bo per al bestiar (Llofriu).
|| 2. f. Lloc on antigament donaven la palla als bous, quan encara no hi havia estables (Men.). Servia de boual una cova de Biniguarda, Camps Folkl. 40.
|| 3. f.Estable on s’arreceren els bous per menjar i dormir (Mall.). Modernament es diu boval de tot estable gran de fora-vila, no sols per bous sino també per ovelles, egües i altre bestiar (Mall.). Lo portal de la boal ques de volta, doc. any 1408 (Miret Templers 450). Y’ls bells remats que corren fugint a les boals, Oliver Obres, i, 149.
|| 4. met. Casa gran i dolenta (Palma).
|| 5. Raïm boval: classe de raïm de grans negres, grossos i sucosos, que fa el vi fluix (Ribera d’Ebre, Val., Al., Mall.). Planta trià | stranya pus sana | de muntalbana | boval negrella, Spill 13433.
Fon.: boβáɫ (Gandesa, Freginals, Val.); bováɫ (Alcoi, Al., Bunyola, Esporles, Llucmajor, Santanyí); buáɫ (Palma, Felanitx, Manacor, Mancor, Vilafr. de B.).
Intens.:—a) Augm.: bovalassa, bovalota.—b) Dim.: bovaleta, bovaletxa, bovaleua, bovalona.
Etim.: del llatí bŏvāle, ‘propi dels bous’.
Imatge de Google/pallissa