Jo tenc sembrat dins dos tests
herba que se diu vidauba.
A mi me dónes paraula
i amb un altre tens es fets.
(Cançoner 2.0)
Sobre una paret seca, enfilada a una reixeta… en aquesta època es pot contemplar la vidalba florida (Clematis Cirrhosa). Flors en forma de campaneta. Amb el temps els pistils en desenvoluparan i es convertiran en una mena bolla cotonosa de plomalls grisos que s’espargiran un dia de vent.
El zum-zum de les abelles en hores de sol conviden a intuir la presència de nèctar dolç.
La complexa feina de les lianes, al desenvolupar llargues tiges que, després per acció del vent, es podran aferrar a branques d’altres arbres, sovint s’han utilitzat com a exemple d’intel·ligència vegetal.
Segurament la vidalba, que te tiges ben resistents (es pot enfilar fins a 10 m.), és la més amable de les lianes dels nostre entorn, amb predominança d’aritges i romeguers, ambdues ben punxoses.
Ara i aquí voldria retre recordança a aquell grup excursionista que amb el nom de Vidauba, era format per d’actius capellans (Joan Rosselló, Pere Orpí…) que sabien compaginar el cansament seguint les velles “Rutes amagades de Mallorca” de Jesús Garcia Pastor i Melcior Rosselló Simonet, amb la creació poètica i l’anecdotari que sorgia de les creatives persones que conformaven el grup.
Informacions
Herbari virtual
Viquipèdia