-I què és això?
-No saps que ès un relliu?
-No
-Un pa petit, llarguer…

Si fa no fa aquest fou el diàleg que acompanyà la proposta del mot.
Ja s’ha comentat altres vegades, els mots -com moltes actituds i creences- va lligats a l’entorn més immediat, és a dir a la família.

El mot, a més, té el valor afegit de ser ben nostre, del Llevant de Mallorca (No es trobarà, idò, en el normatiu DIEC2)

El DCVB mostra:

RELLIUm.
|| 1. Pa llarguer, més petit que els altres, que se sol fer de la pasta que sobra de la pasterada (Manacor, Son Servera, Artà). Un vol peix, l’altre vol pa, | un relliu, l’altre esclafada, Santandreu Glos. 92.
|| 2. fig. Persona blanota, pererosa (Artà).
Morro d’Es Rellíu: nom d’un paratge de la marina de Sa Ca-rotja (Manacor).
Refr.
—«Del relliu de mon compare, bon cantell a mon fillol»: significa que és fàcil esser generós donant coses d’altri (Mall.).
Fon.: rəʎíw (mall.).
Etim.: sembla venir del llatí relĭquu, ‘restant’, amb adopció del sufix –iu (< -īvu).

Aportació d’Antònia Galmés
Imatge de Google/panet petit