Segurament per bona part dels seguidors de la secció no sera, aquest, un mot perdut.
-No diguis flastomies! era una recomanació constant dels pares quan als fills se’ls escapava alguna paraula malsonant (Sovint els pares oblidam que els fills aprenen tot el que els arriba). Si diuen flastomies van a l’infern!…

Per extensió el mot abastava moltes paraules grolleres o mal sonants que no eren, en sentit estricte blafèmies, no tenien intenció concreta ni d’anar contra la Divinitat ni contra altres persones. “Cagondena puta, putes sagrades, coienarro...” i tantes altres eren expressions, normalment definidiores de masclisme sense sentit real.

El DCVB mostra:

FLASTOMIAf.
Blasfèmia, maledicció (mall., men.); cast. blasfemia, maldición. Glay cruel feya ab les flastomies que deya, Vent. Pel. 41. Són les flastomies que’s dien entr’ elles, Proc. olives 1275. Dir o tirar flastomies: blasfemar, renegar; llançar malediccions. Es feren moltes quigotades, tirant-se els uns als atres moltes flastomies, Rond. de R. Val. 92.
Fon.: fləstomíə (mall.); fləstumíə (men., eiv.).
Etim.: derivat de flastomar.

Aportació de Bel Alemany