En aquest cas ens trobam amb un castellanisme antic, ja documentat al diccionari Alcover-Moll, i que per no anar més enfora ha donat un malnom a Sant Llorenç.
Significat: Astut, enginyós per a enganyar; cast. bellaco. Vida vellaca: vida alegre, de no treballar i de divertir-se (mall., men)
Grafies documentades: «Pecador, no pequis pus; | ‘xa anar la vida vellaca; | ja no hi ha millor barraca | que sa que té el Bon Jesús» (cançó pop. Mall.)
Etimologia: del castellà bellaco/bellaca