Sant Llorenç tendrà un nou Fill Il·lustre: Antoni Riera Melis

El dia 11 de gener l’Ajuntament de Sant Llorenç va publicar al BOIB el següent anunci: «Exposició pública de l’expedient d’atorgament del títol de fill il·lustre de Sant Llorenç des Cardassar al Sr. Antoni Riera Melis.
Mitjançant la Resolució de la Batlia número 2023/10, de 10 de gener, es va incoar expedient d’atorgament del títol de fill il·lustre de Sant Llorenç des Cardassar al Sr. Antoni Riera Melis.
L’expedient se sotmet a informació pública durant un termini de quinze dies, comptat a partir de l’endemà de la publicació de l’edicte al BOIB, perquè totes les persones interessades puguin presentar les observacions que creguin oportunes».
L’anunci respon a la proposta que que l’OCB i Flor de Card varen fer a l’Ajuntament fa alguns mesos, que ha estat acollida favorablement per part de l’Ajuntament.
Si hi ha una persona en el poble que mereix esser nomenada Fill Il·lustre és sens dubte Antoni Riera Melis, en Toni Xaret, el llorencí més conegut arreu d’Europa pels seus mèrits com investigador de la història no només de Mallorca, sinó de tots els Països Catalans.
Vegem la seva biografia, que forçosament ha d’esser abreujada perquè sinó ocuparia massa espai a les pàgines de Card.cat.
Antoni Riera Melis va néixer a Sant Llorenç des Cardassar el dia 1 de desembre de 1944. Va cursar els seus estudis primaris a l’escola pública local i tot l’ensenyament secundari al col·legi Municipal Ramon Llull de Manacor.
Posteriorment, va estudiar Magisteri a l‘Escola Normal de Palma i va preparat les oposicions al cos de mestres nacionals, però, tot i haver obtingut el numero 1 dels presentats a les Illes Balears, no va arribar a prendre possessió de la plaça i va optar per emprendre els estudis d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona. Es va llicenciar, el juny de 1970, amb una memòria titulada “La ciudad de Barcelona y el reino de Mallorca a principios del siglo XIV”. Des d’aleshores es va vincular, com a Professor Ajudant, al Departament d’Història Medieval de l’esmentada universitat, on desenvoluparia tota la seva activitat docent i investigadora.
El setembre de 1975, va llegir la seva tesi doctoral “La Corona de Aragón y el reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV. Las repercusiones aranzelarias de la autonomia balear”, que va obtenir la qualificació màxima, summa cum laude. L’obra va ser publicada, el 1986, pel Consell Superior d’Investigacions Científiques.
El gener de 1980 va obtenir una plaça de Professor Titular i, el 1986, de Catedràtic d’Història Medieval, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació. Entre 1996 i 2004 va dirigir el Departament d’Història Medieval i, des del 2003 al 2008, va coordinar la unitat catalana del Màster Internacional d’Història i Cultura de l’Alimentació. Des de la seva càtedra ha dirigit 18 Tesis Doctórals, 31 Memòries de Llicenciatura y 11 Treballs de Final de Màster. Ha impartit també classes teòriques, conferències i seminaris en nombroses universitats estrangeres, tot començant per les de Bolonya, Tours i Paris IV. El gener de 1996 va ser elegit membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i entre 2002 i 2009, en va ocupar el càrrec de Vicepresident.
Ha orientat la seva tasca investigadora en quatre línies principals. La primera, iniciada, el 1970, amb la seva memòria de llicenciatura, va tenir un marcat caràcter econòmic i social. Va analitzar les relacions del regne de Mallorca amb la Corona d’Aragó al primer quart del segle XIV. Va estudiar els problemes aranzelaris provocats per la segregació política de les Illes Balears, els comtats del Rosselló i la Cerdanya i la senyoria de Montpeller de la resta de la Corona d’Aragó. Es va ocupar també del desenvolupament del comerç exterior i de la manufactura tèxtil a Barcelona, Perpinyà i la Ciutat de Mallorca, així com del moviment de vaixells al port de Mallorca.
Entre 1992 i 2006 –la segona línia– va participar en tres projectes de recerca finançats per la Comunitat Econòmica Europea sobre el càlcul del risc sísmic. Es tractava de substituir els catàlegs sísmics estatals per un únic catàleg sísmic europeu. La seva participació en aquesta innovadora línia de recerca va consistir en crear un equip d’historiadors amb l’objectiu de revisar críticament tota la informació acumulada fins aleshores sobre els sismes esdevingut al Mediterrani Nord-occidental durant l’edat mitjana i complementar-la amb informació inèdita obtinguda de la consulta dels nombrosos arxius centrals i locals de Catalunya.
La tercera línia de recerca la va iniciar el 1984, arran d’una estada a la Universitat de Bolonya, on va fer amistat amb dos col·legues italians, els professors Piero Camporessi i Massimo Montanari, que li descobriren el camp de la Nova Història de l’Alimentació. De tornada a Barcelona, va crear, amb el Prof. Jesús Contreras, el Grup de Recerca en Història i Antropologia de l’Alimentació, que es va convertir, després de ser reconegut com d’especial qualitat per la Generalitat de Catalunya, en l’Observatori de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona. L’objectiu d’aquesta tercera línia de recerca consisteix en utilitzar l’alimentació per analitzar com va funcionar la societat medieval i estudiar l’alimentació des de diverses perspectives relacionades amb les ciències socials. Dintre del camp de la Història de l’Alimentació, ha participat, el 1996, en la Historie de l’alimentation, la síntesi de referència a escala europea, que ha estat traduïda a cinc idiomes; ha formar part, el 2011, del Comitè Científic que ha editat el Corpus del patrimoni culinari català, el receptari més complet que s’ha fet mai de la cuina tradicional de Catalunya; ha participat, el 2012, en la presentació, al palau de la Generalitat, del projecte Cuina Catalana, Patrimoni Immaterial de la Humanitat i ha format part del Comitè Científic. Des de el 2012, dirigeix, amb el Prof. Francesc Solé Parellada, la col·lecció 7 Portes, receptaris històrics de cuina catalana i n’ha prologat els quatre primers volums, que corresponen al període medieval: el Llibre de Sent Soví (2012), el Llibre d’aparellar de menjar (2015), el Llibre de totes maneres de potatges (2017) i el Llibre del coc, del mestre Robert (2018).
La quarta línia d’investigació tracta d’un projecte de recerca de llarga durada que té com a finalitat publicar, en edició crítica, tots els documents generats per la política exterior de Catalunya i de la Corona d’Aragó. Cada volum conté, a més dels documents, extensos estudis introductoris que els situen en el context de les relacions internacionals de l’època, n’analitzen el contingut i n’examinen les conseqüències. Fins al moment ja s’ha publicat dos volums, dirigits pels doctors Manuel Riu i Maria Teresa Ferrer, corresponents als segles X-XII, Tractat i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragones a l’edat mitjana (I i II), i està en premsa un tercer, dirigit pels doctors Antoni Riera i Carles Vela, que recull la documentació corresponent al llarg regnat de Jaume I.
Actualment, Antoni Riera és Catedràtic Emèrit d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, Vicepresident de la Secció Històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i membre de la Sociedad Española de Estudios Medievales.

(Dibuix de Josep Cortès)

8 pensaments a “Sant Llorenç tendrà un nou Fill Il·lustre: Antoni Riera Melis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.