Encara que en desús, havia sentit el mot. Si no vaig errat, fFonamentalment el dia de les matances i referit a la part baixa de les galtes del porc.

També referit a persones, la part destacada entre la barra i el coll, com el de la fotografia

En el llenguatge popular també s’anomenen galamons, als penjolls que, sota el coll, tenen els porcs de raça mallorquina.

Cercant el mot en el diccionari resulta que, en la parla popular del nostre entorn, en el meu entendre, s’estableix certa confusió entre galamó i papada.

El DCVB mostra:

GALAMÓm.
|| 1. Greix voluminós a la part anterior del coll (Mall.); cast. sotabarba.
|| 2. Malaltia de les ovelles, en la qual se’ls infla la part anterior del coll (Borredà, Mall., Men.); cast. muermo.
Fon.: gələmó (or., bal.).
Sinòn.:— || 1, ganyells, pap.
Etim.: emparentat amb el prov. galamú, ‘goll, papera’ (cf. Mistral Tres. i, 16).

 

PAPADA f.
|| 1. Pap o gavatx, i el menjar que s’hi conté (Tortosa, Gandia); cast. buche.
|| 2. Sotabarba molt voluminós (Barcelona, Tortosa, País Valencià, Bal.); cast. papada.
|| 3. Bony desenrotllat al sotabarba per causa patològica (Maestrat, Eiv.); cast. papera, bocio.
|| 4. Excrescència cutània o carnosa que solen tenir sota el coll certs animals, com el porc, el galldindi, les cabres (Urgell, Calasseit, País Val., Men.); cast. cogullada. El colom es passejava pel terradell… inflant la papada, Riba Perot 47.
Fon.: pəpáðə (or., bal.); papáðɛ (Ll., Urgell); papáða (Calasseit, Tortosa); papá (val.).
Intens.:—a) Augm.: papadassa, papadota.—b) Dim.: papadeta, papadetxa, papadeua, papadona, papadiua.
Etim.: derivat de pap.

Aportació de Serafí Lliteres
Imatge de Google