La sala era gran i les persones comptades. Era de nit, en el carrer bona serena.
Hi feia fred. Tant que va tenir l’ocurrència “-Haurem de dur un maridet!”. “-Ha sortit maridet?”.

No. No havia sortit. L’objecte i el mot són perduts. Corresponen a altre temps i altres costums. Avui, aquí, ja no resulten útils (Per això es perd l’ús i el nom).

El Diccionari Normatiu també recull el mot.

El DCVB mostra:

MARIDETm. dim.
de marit. Maridet me n’han dat la setmana passada, cançó pop. (ap. Milà Rom. 294). a) fig. ant. Vel d’esposalles. Dexaré lo maridet, negre velet ans de res fer, Spill 5647.—b) Capsa de ferro o recipient de terrissa, i antigament devegades de fusta, dins el qual es posa foc i es col·loca sota els peus per a escalfar-los (or., occ., bal.); cast. maridillo, braserillo. Maridet de fusta per escalfar-se els peus, doc. a. 1674 (Aguiló Dicc.). Amb sos peus demunt es maridet, Roq. 1.
Fon.: məɾiðέt (or., Maó); maɾiðét (occ., val.); məɾiðə́t (mall., Ciutadella).

Aportació de Josep Cortès
Imatge del Twitter de Rafel Perelló